JUNY 2017 |
Cliqueu cada títol per descarregar l'article sencer
|
Índex
ARTICLES
China’s Relations with the Arab World Post Bandung Conference: An overview 1955-1975
Font: Wikipedia
Alanoud Alsabah ([email protected])
L'article tracta l'interès de la Xina a l'Orient Mitjà, específicament als països àrabs, després de la conferència de Bandung. A partir d'aquest moment i per un periode de 20 anys -de 1955 a 1975-, les relacions sino-àrabs van passar d'estar determinades per criteris ideològics a basar-se en interessos econòmics i pragmàtics. Aquest document descriu el començament d'aquesta relació a través dels casos d'Egipte i Palestina. Aborda el canvi de les polítiques que van executar aquests països i els factors que van provocar aquestes transformacions. La metodologia de recerca ha estat a través de l'obtenció d'arxius de diverses fonts: d'una banda de la Biblioteca Nacional de Xina sobre les relacions de la República Popular Xina (RPX) amb Orient Mitjà entre 1956 i 1975, i per l'altre, dels Arxius Nacionals Kuwaitís sobre Kuwait, i altres relacions dels països àrabs amb Xina. A més, la realització d'entrevistes amb personalitats destacades de la RPC i del Món Àrab tracten de respondre a preguntes com aquestes: Xina va jugar un paper destacat en les realitats del Món Àrab? Hi ha evidència del seu suport als moviments nacionalistes? (Article en anglès)
L'article tracta l'interès de la Xina a l'Orient Mitjà, específicament als països àrabs, després de la conferència de Bandung. A partir d'aquest moment i per un periode de 20 anys -de 1955 a 1975-, les relacions sino-àrabs van passar d'estar determinades per criteris ideològics a basar-se en interessos econòmics i pragmàtics. Aquest document descriu el començament d'aquesta relació a través dels casos d'Egipte i Palestina. Aborda el canvi de les polítiques que van executar aquests països i els factors que van provocar aquestes transformacions. La metodologia de recerca ha estat a través de l'obtenció d'arxius de diverses fonts: d'una banda de la Biblioteca Nacional de Xina sobre les relacions de la República Popular Xina (RPX) amb Orient Mitjà entre 1956 i 1975, i per l'altre, dels Arxius Nacionals Kuwaitís sobre Kuwait, i altres relacions dels països àrabs amb Xina. A més, la realització d'entrevistes amb personalitats destacades de la RPC i del Món Àrab tracten de respondre a preguntes com aquestes: Xina va jugar un paper destacat en les realitats del Món Àrab? Hi ha evidència del seu suport als moviments nacionalistes? (Article en anglès)
AIGUA I ELECTRICITAT, MOTORS DEL PROGrÉS. EL PROJECTE D'ELECTRIFICACIÓ DE PEARSON A CATALUNYA, DESPRÉS DELS CASOS DE MÈXIC I BRASIL
Font: Amadalvarez (Wikipedia)
Lara Ribas Gené (lararibasara@gmail.com)
L’arribada de la hidroelectricitat a Catalunya a principis del segle XX va transformar el conjunt del territori. El present article analitza l’impacte de la Barcelona Traction, Light and Power Company Limited, també coneguda com La Canadenca, en la implantació de l’energia hidroelèctrica a tot el país. El projecte va idear-lo el català C. E. Montañés, però va materialitzar-lo el nord-americà F. S. Pearson a través de la citada companyia. El resultat final va ser una major integració del territori, ja que va alterar la relació existent fins aleshores entre un centre industrial i una perifèria endarrerida. La Canadenca va fer avançar la capital catalana en conduir-la cap a una segona revolució industrial, però també va permetre-li reduir distàncies amb la resta del territori en convertir-lo en proveïdor d’energia, a més d’introduir-lo de ple al capitalisme. Aquest fenomen, tanmateix, no va donar-se exclusivament a Catalunya. La Canadenca va ser el projecte d’electrificació més complet de F. S. Pearson, però abans ell mateix havia portat la hidroelectricitat a Mèxic i el Brasil, on va experimentar en el desenvolupament de xarxes de producció, distribució i consum d’energia elèctrica, que després perfeccionaria en el cas de Catalunya. (Article en català)
L’arribada de la hidroelectricitat a Catalunya a principis del segle XX va transformar el conjunt del territori. El present article analitza l’impacte de la Barcelona Traction, Light and Power Company Limited, també coneguda com La Canadenca, en la implantació de l’energia hidroelèctrica a tot el país. El projecte va idear-lo el català C. E. Montañés, però va materialitzar-lo el nord-americà F. S. Pearson a través de la citada companyia. El resultat final va ser una major integració del territori, ja que va alterar la relació existent fins aleshores entre un centre industrial i una perifèria endarrerida. La Canadenca va fer avançar la capital catalana en conduir-la cap a una segona revolució industrial, però també va permetre-li reduir distàncies amb la resta del territori en convertir-lo en proveïdor d’energia, a més d’introduir-lo de ple al capitalisme. Aquest fenomen, tanmateix, no va donar-se exclusivament a Catalunya. La Canadenca va ser el projecte d’electrificació més complet de F. S. Pearson, però abans ell mateix havia portat la hidroelectricitat a Mèxic i el Brasil, on va experimentar en el desenvolupament de xarxes de producció, distribució i consum d’energia elèctrica, que després perfeccionaria en el cas de Catalunya. (Article en català)
AN APPETITE FOR SMALL CHANGE: CACAO BEANS AND PIECES OF EIGHT IN NEW SPAIN
Font: Norman B. Leventhal (Flickr)
Analiese Richard ([email protected]) y Arturo Giráldez (agiralde@pacific.edu)
Al segle XVII, els reales de a 8 de plata, extrets i encunyats a Nova Espanya sota el regnat de la corona espanyola, s'havien convertit en una moneda universal utilitzada en el comerç transoceànic. Això no obstant, l'enorme demanda global de plata va provocar que dins de la mateixa Nova Espanya es tendís més a exportar els pesos que a destinar-los a la seva circulació local. En el seu lloc, dues monedes de canvi alternatives –les beines de cacau (l'antiga moneda del comerç Mesoamericà) i els tlacos (signes monetaris utilitzats en les botigues modernes)- van suposar un "petit canvi". Aquest article examina com l'ús de les beines de cacau com a divisa va facilitar la interconnexió i el comerç entre esferes socials i econòmiques molt heterogènies a la Nova Espanya colonial. La importància econòmica del cacau en aquesta primera economia vertaderament global va molt més enllà del seu consum eventual com a producte de luxe entre les elits europees i asiàtiques. L'examen de l'ús de les beines de cacau com un "petit canvi" a Nova Espanya ajuda a il·luminar tant la naturalesa dual dels diners com la seva evolució com a institució que supera els límits de l'estat. (Article en anglès)
Al segle XVII, els reales de a 8 de plata, extrets i encunyats a Nova Espanya sota el regnat de la corona espanyola, s'havien convertit en una moneda universal utilitzada en el comerç transoceànic. Això no obstant, l'enorme demanda global de plata va provocar que dins de la mateixa Nova Espanya es tendís més a exportar els pesos que a destinar-los a la seva circulació local. En el seu lloc, dues monedes de canvi alternatives –les beines de cacau (l'antiga moneda del comerç Mesoamericà) i els tlacos (signes monetaris utilitzats en les botigues modernes)- van suposar un "petit canvi". Aquest article examina com l'ús de les beines de cacau com a divisa va facilitar la interconnexió i el comerç entre esferes socials i econòmiques molt heterogènies a la Nova Espanya colonial. La importància econòmica del cacau en aquesta primera economia vertaderament global va molt més enllà del seu consum eventual com a producte de luxe entre les elits europees i asiàtiques. L'examen de l'ús de les beines de cacau com un "petit canvi" a Nova Espanya ajuda a il·luminar tant la naturalesa dual dels diners com la seva evolució com a institució que supera els límits de l'estat. (Article en anglès)
POST-COLONIAL LEGACIES IN SEVILLE: TRACES OF THE IBERO-AMERICAN EXHIBITION, 1929
Pavelló de Colombia de la IAE. Font: Grez (Wikipedia)
Ana Souto ([email protected])
L'Exhibició Iberoamericana (IAE), celebrada a Sevilla el 1929, ha perdurat i sobreviscut al pas de diverses èpoques que han modificat no només el seu ús, sinó també el seu contingut. L'objectiu d'aquest article és avaluar el context en què la IAE es va dissenyar, subratllant les seves connexions amb l'esfera internacional: primerament, en relació a la creació de noves identitats durant el període postcolonial a Espanya (tant a Amèrica Llatina com a la península) i, en segon lloc, en relació a l'organització d'exhibicions internacionals, on es mostraven els avenços aconseguits (a les colònies però també en matèria tecnològica), així com la construcció d'identitats colonials. Aquestes dues condicions tenen un impacte clar en la construcció i l'execució del projecte IAE, que pot traçar-se mitjançant l'herència que va deixar a Sevilla, especialment a través dels seus pavellons, que es van edificar com a estructures permanents. L'entorn arquitectònic a Sevilla serveix per a avaluar com es va utilitzar al passat, com s'utilitza al present, i com podria convertir-se en un entorn futur que permeti una millor comprensió de la relació entre Espanya i les seves antigues colònies a Amèrica Llatina. (Article en anglès)
L'Exhibició Iberoamericana (IAE), celebrada a Sevilla el 1929, ha perdurat i sobreviscut al pas de diverses èpoques que han modificat no només el seu ús, sinó també el seu contingut. L'objectiu d'aquest article és avaluar el context en què la IAE es va dissenyar, subratllant les seves connexions amb l'esfera internacional: primerament, en relació a la creació de noves identitats durant el període postcolonial a Espanya (tant a Amèrica Llatina com a la península) i, en segon lloc, en relació a l'organització d'exhibicions internacionals, on es mostraven els avenços aconseguits (a les colònies però també en matèria tecnològica), així com la construcció d'identitats colonials. Aquestes dues condicions tenen un impacte clar en la construcció i l'execució del projecte IAE, que pot traçar-se mitjançant l'herència que va deixar a Sevilla, especialment a través dels seus pavellons, que es van edificar com a estructures permanents. L'entorn arquitectònic a Sevilla serveix per a avaluar com es va utilitzar al passat, com s'utilitza al present, i com podria convertir-se en un entorn futur que permeti una millor comprensió de la relació entre Espanya i les seves antigues colònies a Amèrica Llatina. (Article en anglès)
GUERRA Y PAZ EN LA FRONTERA: PROPAGANDA BÉLICA, MEMORIA E IDENTIDAD EN EL IMPERIO CASTELLANO
Font: Wikipedia
Amanda Valdés ([email protected])
Aquest article procura explorar les estratègies de manipulació de la memòria, típiques de la propaganda bèl·lica imperial castellana, desenvolupades primer a la campanya expansionista enfront dels regnes islàmics peninsulars a la baixa Edat Mitjana i, posteriorment, a la conquesta del territori novohispànic i l'expansió del territori colonitzat més enllà de les fronteres de l'antic imperi mexica, i el seu paper en la formació de les memòries i identitats locals, especialment en les regions frontereres. Per a fer-ho, el text es proposa contextualitzar la producció dels Códices de las Historias del cançoner alfonsí de les Cantigas de Santa María en els esdeveniments de la campanya contra la revolta mudèjar de 1264 i la conseqüent Guerra de Granada, i dels murals del convent agustí d'Ixmiquilpán elaborats al moment més àlgid de la "Guerra Chichimeca", concebuts com a vehicles destacats de la propaganda bèl·lica castellana imperial coetània. (Article en castellà)
Aquest article procura explorar les estratègies de manipulació de la memòria, típiques de la propaganda bèl·lica imperial castellana, desenvolupades primer a la campanya expansionista enfront dels regnes islàmics peninsulars a la baixa Edat Mitjana i, posteriorment, a la conquesta del territori novohispànic i l'expansió del territori colonitzat més enllà de les fronteres de l'antic imperi mexica, i el seu paper en la formació de les memòries i identitats locals, especialment en les regions frontereres. Per a fer-ho, el text es proposa contextualitzar la producció dels Códices de las Historias del cançoner alfonsí de les Cantigas de Santa María en els esdeveniments de la campanya contra la revolta mudèjar de 1264 i la conseqüent Guerra de Granada, i dels murals del convent agustí d'Ixmiquilpán elaborats al moment més àlgid de la "Guerra Chichimeca", concebuts com a vehicles destacats de la propaganda bèl·lica castellana imperial coetània. (Article en castellà)
ressenyes i entrevistes
Entrevista a José María Perceval: La historia de la comunicación hizo la humanidad. Escrita per Laura Díaz arrel la publicació del llibre Historia mundial de la comunicación (Cátedra, 2015).
Frankopan, Peter, The Silk Roads: A new history of the world, (Bloomsbury, 2016) ressenyat per Marçal Sanmartí.
Frankopan, Peter, The Silk Roads: A new history of the world, (Bloomsbury, 2016) ressenyat per Marçal Sanmartí.
