descolonitzant la Història Global: Noves Veus, Nous valors, noves metodologies
ARTicles
Analysing Racial Theories and Hierarchies Existing at the Time of the Asia-Pacific War: Japan’s View of the “South-Sea Islands”
Wikicommons
Agnese Dionisio ([email protected])
Aquest assaig presenta una anàlisi de les teories racials i concepcions que van prevaler al Japó durant la anomenada Guerra del Pacífic, un període que s'estén aproximadament 15 anys des de l'incident de Mukden a 1931 fins 1945, posant èmfasi en el imperialisme japonès a l'Est i Sud-est Asiàtic, i Oceania. El tema central tracta sobre com l'Imperi Japonès es va retratar a comparació amb les principals nacions occidentals i amb altres pobles asiàtics, arribant a crear una jerarquia racial amb la denominada ‘‘ètnia Yamato’’ al cim, mentre va categoritzar la resta d'ètnies asiàtiques a diferents nivells inferiors. Es presta especial atenció a les teories racials i les jerarquies construïdes a torn a la regió referida al seu moment com el ‘‘Mandat de les illes del Mar del Sud’’, Nan’yō guntō (Article en anlgès)
Aquest assaig presenta una anàlisi de les teories racials i concepcions que van prevaler al Japó durant la anomenada Guerra del Pacífic, un període que s'estén aproximadament 15 anys des de l'incident de Mukden a 1931 fins 1945, posant èmfasi en el imperialisme japonès a l'Est i Sud-est Asiàtic, i Oceania. El tema central tracta sobre com l'Imperi Japonès es va retratar a comparació amb les principals nacions occidentals i amb altres pobles asiàtics, arribant a crear una jerarquia racial amb la denominada ‘‘ètnia Yamato’’ al cim, mentre va categoritzar la resta d'ètnies asiàtiques a diferents nivells inferiors. Es presta especial atenció a les teories racials i les jerarquies construïdes a torn a la regió referida al seu moment com el ‘‘Mandat de les illes del Mar del Sud’’, Nan’yō guntō (Article en anlgès)
«Los indios bravos»: El pensamiento decolonial- poscolonial de José Rizal
Wikicommons
Erwin Fernández Soriano ([email protected])
Fins ara, el pensament postcolonialdecolonial de José Rizal (1861-1896), el heroi nacional filipí, no ha estat estudiat dins de les àrees poscolonialdecolonial. Rizal, escriptor de dues novel·les filipines, políglota i l'ànima de la revolució filipina segons els espanyols, va produir escrits que es podrien estudiar i analitzar sota aquesta òptica. Aquest article tracta d'assenyalar els seus pensaments basant-se en les seves obres escrites i de posar-los, per primera vegada, dins làmbit poscolonialdecolonial. Als seus assajos i novel·les, va identificar els efectes del colonialisme en els colonitzats, descrivint-ho com una malaltia social i patològica mental; va marcar l'imperialisme cultural com una opressió i, finalment, va advocar per la educació com a resposta al colonialisme. Així, la seva obra és una contribució al pensament postcolonial-decolonial que ha de ser inclosa en aquesta àrea destudi. (Article en castellà)
Fins ara, el pensament postcolonialdecolonial de José Rizal (1861-1896), el heroi nacional filipí, no ha estat estudiat dins de les àrees poscolonialdecolonial. Rizal, escriptor de dues novel·les filipines, políglota i l'ànima de la revolució filipina segons els espanyols, va produir escrits que es podrien estudiar i analitzar sota aquesta òptica. Aquest article tracta d'assenyalar els seus pensaments basant-se en les seves obres escrites i de posar-los, per primera vegada, dins làmbit poscolonialdecolonial. Als seus assajos i novel·les, va identificar els efectes del colonialisme en els colonitzats, descrivint-ho com una malaltia social i patològica mental; va marcar l'imperialisme cultural com una opressió i, finalment, va advocar per la educació com a resposta al colonialisme. Així, la seva obra és una contribució al pensament postcolonial-decolonial que ha de ser inclosa en aquesta àrea destudi. (Article en castellà)
Can the University Speak?
Wikicommons
Nilay Barlas ([email protected])
La natura problemàtica de l'educació universitària i la producció científica ha estat objecte de debat dins de l'acadèmia. Els estudiants universitaris s'han manifestat en contra de valors que evocaven la història colonial i l’hegemonia occidental, com es va veure en les protestes #RhodesMustFall a Sud-àfrica. Aquest debat ha posat de manifest la manera històricament unívoca i orientada als interessos en què s'ha produït i disseminat el coneixement, especialment dins de l'acadèmia contemporània, on les pràctiques neoliberalsestan profundament interconnectades.En aquest context, proporciono un resum concís d'aquestes discussions, integrant les perspectives de duesfigures influents en la teoria postcolonial, Homi Bhabha i Gayatri Spivak. La 'Teoria de la Mímesi' de Homi Bhabha ofereix una explicació plausible per la imitació de la cultura i l'estructura universitària del Nord Global per part dels països perifèrics.Suggereix que la posició privilegiada de l'Occident com a pioner en aquest sentit es remunta a l'època colonial, quan les societats no occidentals creienque podien aconseguir una semblança de civilització adoptant aquestes pràctiques imitatives. No obstant això, l'estat actual de l'educació universitària és profundament defectuós i tendenciós a causa d'aquesta imitació dels models occidentals per part d'universitats no occidentals. Aquesta subordinació de l'educació universitària als ideals occidentals l'ha convertit en una eina del neoliberalisme, la qual cosa subratlla que la producció de coneixement, i per tant, l'educació superior, manquen d’agència pròpia i es tornen subalternes. No obstant això, Amèrica Llatina ofereix exemples de subversitat i pluriversitat que qüestionen el model universitari convencional en la recerca de la descolonització. (Article en anglès)
La natura problemàtica de l'educació universitària i la producció científica ha estat objecte de debat dins de l'acadèmia. Els estudiants universitaris s'han manifestat en contra de valors que evocaven la història colonial i l’hegemonia occidental, com es va veure en les protestes #RhodesMustFall a Sud-àfrica. Aquest debat ha posat de manifest la manera històricament unívoca i orientada als interessos en què s'ha produït i disseminat el coneixement, especialment dins de l'acadèmia contemporània, on les pràctiques neoliberalsestan profundament interconnectades.En aquest context, proporciono un resum concís d'aquestes discussions, integrant les perspectives de duesfigures influents en la teoria postcolonial, Homi Bhabha i Gayatri Spivak. La 'Teoria de la Mímesi' de Homi Bhabha ofereix una explicació plausible per la imitació de la cultura i l'estructura universitària del Nord Global per part dels països perifèrics.Suggereix que la posició privilegiada de l'Occident com a pioner en aquest sentit es remunta a l'època colonial, quan les societats no occidentals creienque podien aconseguir una semblança de civilització adoptant aquestes pràctiques imitatives. No obstant això, l'estat actual de l'educació universitària és profundament defectuós i tendenciós a causa d'aquesta imitació dels models occidentals per part d'universitats no occidentals. Aquesta subordinació de l'educació universitària als ideals occidentals l'ha convertit en una eina del neoliberalisme, la qual cosa subratlla que la producció de coneixement, i per tant, l'educació superior, manquen d’agència pròpia i es tornen subalternes. No obstant això, Amèrica Llatina ofereix exemples de subversitat i pluriversitat que qüestionen el model universitari convencional en la recerca de la descolonització. (Article en anglès)
State Construction and Representation of the African- Brazilian Identity in Colonial Lagos
ecured.cu
Temitope Fagunwa ([email protected])
La invasió de Lagos el 1851 i la seva incorporació a l'estat colonial britànic, van ser esdeveniments que van provocar el naixement del suposadament “comerç legítim”. Aquest període va coincidir amb la repatriació de exesclaus africans del Brasil a conseqüència de l'aixecament a Badia de 1835. Les habilitats comercials, especialment el coneixement a activitats agrícoles que els afrobrasilers aportaven provocar un enllaç més fort amb l'estat colonial. Amb l'aspiració de aconseguir participació dels “tornats” en aquesta nova forma de comerç, l'estat colonial va oferir incentius que al final favorables als afrobrasilers. Dècades abans del final del segle XIX, el concepte de “African-Brazilian exceptionalism” inventat per l'estat colonial britànic, estava sent qüestionat. Aquest article proposa seguir dos aspectes – en primer lloc, el modus operandi, construït amb fets i mites, emprat per les autoritats colonials en la seva concepció de l'AfricanBrazilian exceptionalism, i en segon lloc, els intents dels membres de la comunitat que van adoptar aquesta identitat social durant el segle XX. (Article en anglès)
La invasió de Lagos el 1851 i la seva incorporació a l'estat colonial britànic, van ser esdeveniments que van provocar el naixement del suposadament “comerç legítim”. Aquest període va coincidir amb la repatriació de exesclaus africans del Brasil a conseqüència de l'aixecament a Badia de 1835. Les habilitats comercials, especialment el coneixement a activitats agrícoles que els afrobrasilers aportaven provocar un enllaç més fort amb l'estat colonial. Amb l'aspiració de aconseguir participació dels “tornats” en aquesta nova forma de comerç, l'estat colonial va oferir incentius que al final favorables als afrobrasilers. Dècades abans del final del segle XIX, el concepte de “African-Brazilian exceptionalism” inventat per l'estat colonial britànic, estava sent qüestionat. Aquest article proposa seguir dos aspectes – en primer lloc, el modus operandi, construït amb fets i mites, emprat per les autoritats colonials en la seva concepció de l'AfricanBrazilian exceptionalism, i en segon lloc, els intents dels membres de la comunitat que van adoptar aquesta identitat social durant el segle XX. (Article en anglès)
Colonial Possession and Gendered Labor: An Analysis of Women’s Role in the Bombay Cotton Textile Mills in the Late Nineteenth Century
Imatge inclosa a l'article
Palak Vashist ([email protected])
Aquest article examina les condicions de les treballadores a les fàbriques tèxtils de Bombai durant el segle XIX. L'anàlisi es duu a terme a través de la lent de la 'possessió' per l'estat colonial i els seus polítiques de regulació laboral. El concepte de possessió s'explora a dos nivells. A primer lloc, s'argumenta que la vulnerabilitat de les dones a la narrativa colonial va servir de base per a les polítiques arbitràries de 'protecció' ideades per les autoritats colonials en forma de legislació industrial. En segon lloc, es destaca que la legislació industrial va establir el control colonial sobre els rols de gènere de les dones, classificant-les com a mà dobra no qualificada. La introducció de la Llei de fàbriques de la Índia de 1891 va restringir encara més la mobilitat de les dones dins de l'espai de la fàbrica i va regular els seus patrons de treball, incloses les hores i els dies de treball, cosa que en última instància va conduir a una taxa més gran d'atur entre les treballadores. A més, la llei justifica els salaris irregulars i mal pagats de les dones. L'article destaca que la legislació de fàbrica, la finalitat de la qual era protegir les dones per la seva posició vulnerable, les va fer encara més vulnerables, cosa que va resultar en la seva atur. Aquest examen de la naturalesa de gènere dels molins de Bombai té com a objectiu rastrejar la història postcolonial global de les bretxes salarials i les distincions de gènere en el treball de nou als seus orígens colonials. En general, aquest estudi contribueix a la nostra comprensió de com les polítiques colonials han tingut un impacte durador a les pràctiques laborals ia les relacions de gènere de les societats postcolonials (Article en anglès)
Aquest article examina les condicions de les treballadores a les fàbriques tèxtils de Bombai durant el segle XIX. L'anàlisi es duu a terme a través de la lent de la 'possessió' per l'estat colonial i els seus polítiques de regulació laboral. El concepte de possessió s'explora a dos nivells. A primer lloc, s'argumenta que la vulnerabilitat de les dones a la narrativa colonial va servir de base per a les polítiques arbitràries de 'protecció' ideades per les autoritats colonials en forma de legislació industrial. En segon lloc, es destaca que la legislació industrial va establir el control colonial sobre els rols de gènere de les dones, classificant-les com a mà dobra no qualificada. La introducció de la Llei de fàbriques de la Índia de 1891 va restringir encara més la mobilitat de les dones dins de l'espai de la fàbrica i va regular els seus patrons de treball, incloses les hores i els dies de treball, cosa que en última instància va conduir a una taxa més gran d'atur entre les treballadores. A més, la llei justifica els salaris irregulars i mal pagats de les dones. L'article destaca que la legislació de fàbrica, la finalitat de la qual era protegir les dones per la seva posició vulnerable, les va fer encara més vulnerables, cosa que va resultar en la seva atur. Aquest examen de la naturalesa de gènere dels molins de Bombai té com a objectiu rastrejar la història postcolonial global de les bretxes salarials i les distincions de gènere en el treball de nou als seus orígens colonials. En general, aquest estudi contribueix a la nostra comprensió de com les polítiques colonials han tingut un impacte durador a les pràctiques laborals ia les relacions de gènere de les societats postcolonials (Article en anglès)
ressenyes
Erlenbusch-Anderson, Verena. Genealogies of Terrorism: Revolution, State Violence, Empire. Columbia University Press, 2018. Ressenyat per Carlota Bloch Varela
Pamplona Molina, Gerard. El passat fosc del turó. El camp de concentració franquista del Castell de Lleida. Pagès editors, 2022. Ressenyat per Gerard Llorens Decesaris
Martínez Andrade, Luis. Teoría Crítica Anticolonial. Ensayos de historia intelectual. Tirant Humanidades, 2023. Ressenyat per Carla Andrés Bauzá.
Taibo, Carlos. En la estela de la guerra de Ucrania. Una glosa impertinente. Catarata, 2022. Ressenyat per Carles Caballero.
