Índex
Female prisoners in Stalin's gulag - conditions and survival strategies
Font: Wikipedia
Nasha Vej (npv[email protected])
L’article descriu les condicions de les dones presoneres als GULAGS sota l’era de Stalin i examina la cultura i les estratègies de supervivència que hi van desenvolupar. Es basa majoritàriament en les memòries d’algunes de les seves supervivents, així com en algunes cartes privades. La seva anàlisi permet apuntar quines eren les dificultats bàsiques a les quals havien de fer front, com l’obtenció d’aliment i l’adquisició dels treballs més lleugers del camp, al qual s’afegia el patiment de tortures psicològiques i humiliacions o d’abusos sexuals, tant per part dels seus celadors com dels seus companys presos. Així mateix, l’article detalla com s’intentava fer front a aquests reptes, com per exemple, a través de l’agrupament entre presoneres per a proporcionar-se protecció mútua, compartir aliments o treballar conjuntament. (Article en anglès)
L’article descriu les condicions de les dones presoneres als GULAGS sota l’era de Stalin i examina la cultura i les estratègies de supervivència que hi van desenvolupar. Es basa majoritàriament en les memòries d’algunes de les seves supervivents, així com en algunes cartes privades. La seva anàlisi permet apuntar quines eren les dificultats bàsiques a les quals havien de fer front, com l’obtenció d’aliment i l’adquisició dels treballs més lleugers del camp, al qual s’afegia el patiment de tortures psicològiques i humiliacions o d’abusos sexuals, tant per part dels seus celadors com dels seus companys presos. Així mateix, l’article detalla com s’intentava fer front a aquests reptes, com per exemple, a través de l’agrupament entre presoneres per a proporcionar-se protecció mútua, compartir aliments o treballar conjuntament. (Article en anglès)
YASUKUNI: DETRÁS DE LA CONTROVERSIA. MEMORIA DEL IMPERIALISMO A TRAVÉS DEL SANTUARIO JAPONÉS Y SU MUSEO
Font: Wikipedia
Gustavo Rodríguez Otero ([email protected])
El santuari de Yasukuni s’ha convertit en un tema mediàtic de primer ordre en la lluita per la memòria històrica de l'Àsia i el Pacífic. Aquesta prominència es deu gairebé exclusivament a les visites oficials del primer ministre japonès Jun’ichirō Koizumi i el seu successor Shinzō Abe. Malgrat la seva inconstitucionalitat, tots dos polítics van decidir fer aquest pas controvertit que els seus veïns asiàtics consideren una negligència històrica.
Yasukuni està consagrat a les ànimes de més de dos milions de soldats caiguts, incloent a un miler de criminals de guerra. Les crítiques apunten, per tant, a un govern japonès que, a través d’aquestes visites, està negant la suposada responsabilitat històrica del país per aquests crims.
A més d’aquest aspecte problemàtic, Yasukuni és també un lloc de glorificació i propaganda d’un passat imperialista que no només impulsa una visió subjectiva del passat, sinó que, el que sembla més greu, promou el sacrifici, convertint-lo en un valor exemplar per a les noves generacions. L’objectiu d’aquest article és l’anàlisi del paradigma memorial que envolta Yasukuni i el Yūshūkan, el museu limítrof al santuari. (Article en castellà)
El santuari de Yasukuni s’ha convertit en un tema mediàtic de primer ordre en la lluita per la memòria històrica de l'Àsia i el Pacífic. Aquesta prominència es deu gairebé exclusivament a les visites oficials del primer ministre japonès Jun’ichirō Koizumi i el seu successor Shinzō Abe. Malgrat la seva inconstitucionalitat, tots dos polítics van decidir fer aquest pas controvertit que els seus veïns asiàtics consideren una negligència històrica.
Yasukuni està consagrat a les ànimes de més de dos milions de soldats caiguts, incloent a un miler de criminals de guerra. Les crítiques apunten, per tant, a un govern japonès que, a través d’aquestes visites, està negant la suposada responsabilitat històrica del país per aquests crims.
A més d’aquest aspecte problemàtic, Yasukuni és també un lloc de glorificació i propaganda d’un passat imperialista que no només impulsa una visió subjectiva del passat, sinó que, el que sembla més greu, promou el sacrifici, convertint-lo en un valor exemplar per a les noves generacions. L’objectiu d’aquest article és l’anàlisi del paradigma memorial que envolta Yasukuni i el Yūshūkan, el museu limítrof al santuari. (Article en castellà)
eVARIST GIBANEL: L'ANONIMAT D'UN LLUITADOR ANTI-FRANQUISTA
Font: Wikipedia
Josep Lluís Campa ([email protected])
Evarist Gibanel i Loren va dedicar bona part de la seva vida a la lluita contra la dictadura franquista. Membre de base del PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya), la seva activitat política va consistir en la propaganda i l’acció orgànica dins del partit en l’àmbit de la comarca del Vallés. Aquestes accions -il·legals segons les lleis del règim- li van costar sofrir detencions, exili, condemna per rebel·lió i confinament durant el període 1945 a 1967; quasi 20 anys en total. El present treball, elaborat a partir del testimoni del propi Gibanel, té com a objectiu donar a conèixer una vida dedicada en bona part a la lluita contra el règim franquista, els costos personals i els riscos que això comportava i la manca de reconeixement social que ha obtingut. Es tracta d’intentar en rescatar de l’anonimat i l’oblit un cas –dels molts que deuen haver- de compromís personal amb la democràcia i la llibertat quan Catalunya i Espanya estaven sota la dictadura. L’article té la voluntat d’incorporar a la memòria històrica col·lectiva aquest cas individual, evitant que es perdi el seu testimoni per l’estudi històric del franquisme i la lluita contra el seu règim dictatorial. (Article en Català)
Evarist Gibanel i Loren va dedicar bona part de la seva vida a la lluita contra la dictadura franquista. Membre de base del PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya), la seva activitat política va consistir en la propaganda i l’acció orgànica dins del partit en l’àmbit de la comarca del Vallés. Aquestes accions -il·legals segons les lleis del règim- li van costar sofrir detencions, exili, condemna per rebel·lió i confinament durant el període 1945 a 1967; quasi 20 anys en total. El present treball, elaborat a partir del testimoni del propi Gibanel, té com a objectiu donar a conèixer una vida dedicada en bona part a la lluita contra el règim franquista, els costos personals i els riscos que això comportava i la manca de reconeixement social que ha obtingut. Es tracta d’intentar en rescatar de l’anonimat i l’oblit un cas –dels molts que deuen haver- de compromís personal amb la democràcia i la llibertat quan Catalunya i Espanya estaven sota la dictadura. L’article té la voluntat d’incorporar a la memòria històrica col·lectiva aquest cas individual, evitant que es perdi el seu testimoni per l’estudi històric del franquisme i la lluita contra el seu règim dictatorial. (Article en Català)
Pragmatismo frente a castigo. El enfrentamiento de partisanos, gobiernos de unidad nacional y aliados por el papel de la industria automovilística tras la Segunda Guerra Mundial
Font: Wikipedia
Xavier Franch Sas ([email protected])
Després de la Segona Guerra Mundial, els processos de depuració econòmica als països feixistes europeus, així com en els estats col·laboradors, van diferir entre ells. L'estudi de la seva articulació a Itàlia, Alemanya i França mostra que la presència de grups locals i nacionals partisans o de resistència va suposar un major èmfasi en defensa de la justícia punitiva i a favor d'imposar un càstig als que havien actuat amb l'enemic i com l'enemic. D'altra banda, els governs d'unitat o els governs militars d'ocupació que els aliats van articular a Alemanya van ser més laxos quant a aquests procediments es refereix i van tirar de pragmatisme, per no afectar les elits econòmiques i així avançar en la recuperació d'Europa.
La lectura creuada d'historiografia sobre la justícia transicional i sobre reconstrucció europea en la postguerra, temes que normalment apareixen per separat, ens permet observar com les classes dirigents no estaven disposades a perdre l'impuls d'una indústria auxiliada pel feixisme quan podia ser útil per la reconstrucció. El pensament pragmàtic i estratègic es va imposar davant qualsevol esforç sistemàtic de càstig, revisió o desindustrialització. Després, les tècniques de proteccionisme agressiu es van implantar en els tres països per afavorir els productors i treure profit del seu desenvolupament. (Article en castellà)
Després de la Segona Guerra Mundial, els processos de depuració econòmica als països feixistes europeus, així com en els estats col·laboradors, van diferir entre ells. L'estudi de la seva articulació a Itàlia, Alemanya i França mostra que la presència de grups locals i nacionals partisans o de resistència va suposar un major èmfasi en defensa de la justícia punitiva i a favor d'imposar un càstig als que havien actuat amb l'enemic i com l'enemic. D'altra banda, els governs d'unitat o els governs militars d'ocupació que els aliats van articular a Alemanya van ser més laxos quant a aquests procediments es refereix i van tirar de pragmatisme, per no afectar les elits econòmiques i així avançar en la recuperació d'Europa.
La lectura creuada d'historiografia sobre la justícia transicional i sobre reconstrucció europea en la postguerra, temes que normalment apareixen per separat, ens permet observar com les classes dirigents no estaven disposades a perdre l'impuls d'una indústria auxiliada pel feixisme quan podia ser útil per la reconstrucció. El pensament pragmàtic i estratègic es va imposar davant qualsevol esforç sistemàtic de càstig, revisió o desindustrialització. Després, les tècniques de proteccionisme agressiu es van implantar en els tres països per afavorir els productors i treure profit del seu desenvolupament. (Article en castellà)
ressenyes
Pich, Josep, David Martinez Fiol, Andreu Navarra y Josep Puigsech (eds.), Viajeros en el país de los sóviets, (Edicions Bellaterra, 2019) ressenyat per Frederic Josep Porta i Capdevila.
Gómez Mompart, Josep Lluís, Francesc Andreu Martínez Gallego y Enrique Bordería Ortiz, El humor y la cultura política en la España contemporánea, (Hacer, 2019) ressenyat per Víctor López Mirabet.
Guirao, Fernando, Josep Pich Mitjana, ¿Una unión Europea en crisis? Reflexiones para un debate urgente, (Catarata, 2019) ressenyat per Dario Cositore.
Buch, Esteban, Música, dictadura, resistencia. La Orquestra de París en Buenos Aires, (Fondo de Cultura Económica, 2016); Collado Seidel, Carlos, Himnos y canciones. Imaginarios colectivos, símbolos e identidades fragmentadas en la España del siglo XX, (Comares, 2016) ressenyat per Alfonso Colorado.
Schayegh, Cyrus, The Middle East & the Making of the Modern World, (Harvard University Press, 2017) ressenyat per Marc Morató-Aragonés Ibañez.
Diamond, Jared, Guns, Germs and Steel: A short history of everybody for the last 13,000 years, (Vintage, 1997); Harari, Yuval N., Sapiens: A Brief History of Humankind, (Vintage, 2014) ressenyat per Marçal Sanmartí.
Gómez Mompart, Josep Lluís, Francesc Andreu Martínez Gallego y Enrique Bordería Ortiz, El humor y la cultura política en la España contemporánea, (Hacer, 2019) ressenyat per Víctor López Mirabet.
Guirao, Fernando, Josep Pich Mitjana, ¿Una unión Europea en crisis? Reflexiones para un debate urgente, (Catarata, 2019) ressenyat per Dario Cositore.
Buch, Esteban, Música, dictadura, resistencia. La Orquestra de París en Buenos Aires, (Fondo de Cultura Económica, 2016); Collado Seidel, Carlos, Himnos y canciones. Imaginarios colectivos, símbolos e identidades fragmentadas en la España del siglo XX, (Comares, 2016) ressenyat per Alfonso Colorado.
Schayegh, Cyrus, The Middle East & the Making of the Modern World, (Harvard University Press, 2017) ressenyat per Marc Morató-Aragonés Ibañez.
Diamond, Jared, Guns, Germs and Steel: A short history of everybody for the last 13,000 years, (Vintage, 1997); Harari, Yuval N., Sapiens: A Brief History of Humankind, (Vintage, 2014) ressenyat per Marçal Sanmartí.
