Índex
ARTICLES
GENDER MEETS WORLD HISTORY: FAMILY AND POLITICAL REGENCY
Venus de Willendorf
Maria Sjöberg ([email protected])
Durant les darreres dècades, la història ha fet molts tombs. En particular les perspectives de gènere han estat adoptades i elaborades en pràcticament qualsevol area d’investigació històrica, però no tant així pel que respecta a la història del món. Per exemple, els articles publicats a la Journal of World History entre el 2001 i el 2013 mostren una pauta general de ceguesa en temes de gènere, amb algunes excepcions importants. El següent article aporta diferents punts de vista per explicar per què la història del món gairebé no té en compte les perspectives de gènere. (Article en anglès)
Durant les darreres dècades, la història ha fet molts tombs. En particular les perspectives de gènere han estat adoptades i elaborades en pràcticament qualsevol area d’investigació històrica, però no tant així pel que respecta a la història del món. Per exemple, els articles publicats a la Journal of World History entre el 2001 i el 2013 mostren una pauta general de ceguesa en temes de gènere, amb algunes excepcions importants. El següent article aporta diferents punts de vista per explicar per què la història del món gairebé no té en compte les perspectives de gènere. (Article en anglès)
MEMÒRIA DE LA REPRESSIÓ FRANQUISTA A LA UNIVERSITAT ESPANYOLA
"Grisos" a la UCM. Font: UCM
Jaume Claret Miranda ([email protected])
Els règims feixistes europeus nascuts durant el primer terç del segle XX (Itàlia, Portugal, Alemanya i Espanya) van depurar els respectius aparells estatals per tal de consolidar el propi poder. La repressió va colpejar especialment al funcionariat vinculat a l’ensenyament i als sectors més intel·lectuals. Amb la progressiva recuperació de la democràcia, els nous governs de cada país van haver d’encarar la gestió d’aquest passat molest. Dins d’aquesta casuística, destaca el cas espanyol per la violència de la purga, per la prolongació de la dictadura i pel recent debat sobre laconflictiva memòria històrica. Aquest article analitza com les universitats espanyoles s’han enfrontat –assumint, contemporitzant o evitant— al propi passat, tant a nivell institucional com de recerca. (Article en català)
Els règims feixistes europeus nascuts durant el primer terç del segle XX (Itàlia, Portugal, Alemanya i Espanya) van depurar els respectius aparells estatals per tal de consolidar el propi poder. La repressió va colpejar especialment al funcionariat vinculat a l’ensenyament i als sectors més intel·lectuals. Amb la progressiva recuperació de la democràcia, els nous governs de cada país van haver d’encarar la gestió d’aquest passat molest. Dins d’aquesta casuística, destaca el cas espanyol per la violència de la purga, per la prolongació de la dictadura i pel recent debat sobre laconflictiva memòria històrica. Aquest article analitza com les universitats espanyoles s’han enfrontat –assumint, contemporitzant o evitant— al propi passat, tant a nivell institucional com de recerca. (Article en català)
La ‘Marcha triunfal’ europea sobre Egipto
Cartell de l'òpera "Aïda" de l'any 1908.
Asier Odriozola Otamendi ([email protected])
L'objectiu del present treball consisteix en veure en quina mesura la imatge de l’Antic Egipte esbasa en un estereotip exòtic fet per i per a Europa. A través d’un estudi de cas, l’òpera Aída de Verdi (1871), se subratllen les arrels orientalistes de l’imaginari vuitcentista de la civilització egípcia. En concret, es presta especial atenció a les circumstàncies que van motivar la composició de l’obra, als mitjans utilitzats per al seu muntatge (centrant-nos en la Description de l’Égypte), a l’anàlisi de l’argument i, finalment, a les reaccions suscitades després de la seva première al Palais Garnier de París. (Article en castellà)
L'objectiu del present treball consisteix en veure en quina mesura la imatge de l’Antic Egipte esbasa en un estereotip exòtic fet per i per a Europa. A través d’un estudi de cas, l’òpera Aída de Verdi (1871), se subratllen les arrels orientalistes de l’imaginari vuitcentista de la civilització egípcia. En concret, es presta especial atenció a les circumstàncies que van motivar la composició de l’obra, als mitjans utilitzats per al seu muntatge (centrant-nos en la Description de l’Égypte), a l’anàlisi de l’argument i, finalment, a les reaccions suscitades després de la seva première al Palais Garnier de París. (Article en castellà)
EL SACRIFICIO MOLK Y EL TOFET EN EL MUNDO FENICIO-PÚNICO
Ritual de sacrifici d'un nen
Víctor Manuel Sánchez Montesinos ([email protected])
Quan el desembre de 1921 es descobrí a Cartago un enorme recinte que contenia milers d'urnes cineràries amb restes de nens, els investigadors no van dubtar en vincular les restes en qüestió amb les narracions sobre sacrificis humans que explicaven els autors clàssics i que semblaven tenir el seu origen en el Llevant mediterrani, connectant amb les primeres ciutats fenícies i els rituals cananeus esmentats en l'Antic Testament. A partir d'aleshores s'han succeït les hipòtesis sobre l'origen i funció d'aquests recintes i dels suposats sacrificis que s'hi realitzaven. El motiu d'aquest treball no és donar una solució a aquesta problemàtica sinó donar a conèixer la naturalesa d'aquests recintes i, a través de l'estudi de les fonts documentals i materials, tenir una visió general dels mateixos, així com exposar les diverses teories que els investigadors ofereixen sobre aquesta qüestió. (Article en castellà)
Quan el desembre de 1921 es descobrí a Cartago un enorme recinte que contenia milers d'urnes cineràries amb restes de nens, els investigadors no van dubtar en vincular les restes en qüestió amb les narracions sobre sacrificis humans que explicaven els autors clàssics i que semblaven tenir el seu origen en el Llevant mediterrani, connectant amb les primeres ciutats fenícies i els rituals cananeus esmentats en l'Antic Testament. A partir d'aleshores s'han succeït les hipòtesis sobre l'origen i funció d'aquests recintes i dels suposats sacrificis que s'hi realitzaven. El motiu d'aquest treball no és donar una solució a aquesta problemàtica sinó donar a conèixer la naturalesa d'aquests recintes i, a través de l'estudi de les fonts documentals i materials, tenir una visió general dels mateixos, així com exposar les diverses teories que els investigadors ofereixen sobre aquesta qüestió. (Article en castellà)
LA SANIDAD CHILENA DURANTE LOS 1000 DÍAS DE ALLENDE
Salvador Allende
José María Sabio Bermúdez ([email protected])
La sanitat xilena va ser una de les majors preocupacions del president Salvador Allende. En la seva tesi doctoral de l'any 1933 plantejava com la pobresa influeix en la salut. Ministre de sanitat en el govern del Front Popular de Pedro Aguirre Cerda en 1939, director del Col·legi Mèdic, abanderat de l'avantguarda mèdica xilena, va aconseguir el seu zenit amb la victòria electoral del 4 de setembre de 1970. Al programa electoral de 1969, dotze de les quaranta mesures parlaven sobre sanitat. Aquestes mesures van començar a posar-se en marxa a partir de 1971 i van ocupar diversos aspectes importants de la vida quotidiana dels xilens i xilenes. (Article en castellà)
La sanitat xilena va ser una de les majors preocupacions del president Salvador Allende. En la seva tesi doctoral de l'any 1933 plantejava com la pobresa influeix en la salut. Ministre de sanitat en el govern del Front Popular de Pedro Aguirre Cerda en 1939, director del Col·legi Mèdic, abanderat de l'avantguarda mèdica xilena, va aconseguir el seu zenit amb la victòria electoral del 4 de setembre de 1970. Al programa electoral de 1969, dotze de les quaranta mesures parlaven sobre sanitat. Aquestes mesures van començar a posar-se en marxa a partir de 1971 i van ocupar diversos aspectes importants de la vida quotidiana dels xilens i xilenes. (Article en castellà)
ressenyes
Raúl Zambrano, Historia mínima de la música en occidente, ressenyat per Alfonso Colorado
Obadia Shoher, Samson blinded. A Machiavellian Perspective on the Middle East Conflict, ressenyat per Marçal Sanmartí
Obadia Shoher, Samson blinded. A Machiavellian Perspective on the Middle East Conflict, ressenyat per Marçal Sanmartí
