articles
activistas budistas trasnacionales en la era de los imperios
Parlament de les Religions del Món de Chicago de 1893
Adam Yuet Chau ([email protected])
(Trad. Montserrat Crespín)
Aquest text analitza la manera com alguns activistes religiosos van poblar i mobilitzar camins transnacionals en un temps històric en què els imperis expansius obrien noves vies, ampliant i reconfigurant les que existien prèviament, i facilitant que hi viatgessin no només idees, discursos, institucions, productes i tecnologies, sinó també múltiples agents socials: comerciants, capitalistes, treballadors, banquers, exploradors, aventurers, buscadors de tresors, recaptadors, ideòlegs, revolucionaris, entre d'altres.
(Trad. Montserrat Crespín)
Aquest text analitza la manera com alguns activistes religiosos van poblar i mobilitzar camins transnacionals en un temps històric en què els imperis expansius obrien noves vies, ampliant i reconfigurant les que existien prèviament, i facilitant que hi viatgessin no només idees, discursos, institucions, productes i tecnologies, sinó també múltiples agents socials: comerciants, capitalistes, treballadors, banquers, exploradors, aventurers, buscadors de tresors, recaptadors, ideòlegs, revolucionaris, entre d'altres.
Òpera i canvi cultural a l'europa del segle xix. la cenerentola o l'última opera buffa
El compositor Gioachino Rossini
Pere Cowley ([email protected])
Prenent La Cenerentola de Gioachino Rossini com a punt de partida, aquest assaig analitza per què aquesta va ser una de les últimes opere buffe, tot i el seu gran èxit. A més, l’article descriu alguns elements importants per tal d'entendre com els consumidors d'òpera del principis del segle XIX escoltaven, entenien i gaudien l’òpera. També estudia la influència de la política en trames operístiques, les convencions de gènere d'òpera buffa, i el fet que la música no era tècnicament reproduïble. L'assaig també analitza algunes de les estructures socials en què es basen les trames buffo i com són un de les raons que van portar a l’ extinció d'aquest gènere. Finalment, explica com alguns temes com ara la felicitat o un cert sentit de l'humor van estar exempts de les trames operístiques durant més d'un segle.
Prenent La Cenerentola de Gioachino Rossini com a punt de partida, aquest assaig analitza per què aquesta va ser una de les últimes opere buffe, tot i el seu gran èxit. A més, l’article descriu alguns elements importants per tal d'entendre com els consumidors d'òpera del principis del segle XIX escoltaven, entenien i gaudien l’òpera. També estudia la influència de la política en trames operístiques, les convencions de gènere d'òpera buffa, i el fet que la música no era tècnicament reproduïble. L'assaig també analitza algunes de les estructures socials en què es basen les trames buffo i com són un de les raons que van portar a l’ extinció d'aquest gènere. Finalment, explica com alguns temes com ara la felicitat o un cert sentit de l'humor van estar exempts de les trames operístiques durant més d'un segle.
populism, fascism and caudillismo in the united states: the case of huey p. long
El polític Huey Long
Mariona Lloret ([email protected])
Huey P. Long, qui governà Louisiana primer com a governador i després com a senador des de finals dels anys vint fins al seu assassinat el 1935, va ser un polític irreverent difícil de catalogar. Aquest article pretén analitzar Long, també conegut com el Kingfish, en tres categories diferents: com a populista, com a feixista i com a caudillo. Les seves polítiques públiques i el seu discurs dirigides a l'"home comú" eren populistes amb profundes arrels en la retòrica del populisme nord-americà de finals de segle XIX. A Long sovint se l'ha connectat amb els feixismes europeus i fins i tot s'ha malinterpretat com la versió estatunidenca de Mussolini i Hitler. S'argumentarà que el polític només va coincidir amb els feixismes cronològicament. Finalment, es suggerirà que l'aproximació més interessant i innovadora a aquesta figura polèmica és comparar-la amb els polítics llatinoamericans del mateix període, amb l'objectiu de trencar les fronteres conceptuals entre l'Amèrica del "nord" i la del "sud".
Huey P. Long, qui governà Louisiana primer com a governador i després com a senador des de finals dels anys vint fins al seu assassinat el 1935, va ser un polític irreverent difícil de catalogar. Aquest article pretén analitzar Long, també conegut com el Kingfish, en tres categories diferents: com a populista, com a feixista i com a caudillo. Les seves polítiques públiques i el seu discurs dirigides a l'"home comú" eren populistes amb profundes arrels en la retòrica del populisme nord-americà de finals de segle XIX. A Long sovint se l'ha connectat amb els feixismes europeus i fins i tot s'ha malinterpretat com la versió estatunidenca de Mussolini i Hitler. S'argumentarà que el polític només va coincidir amb els feixismes cronològicament. Finalment, es suggerirà que l'aproximació més interessant i innovadora a aquesta figura polèmica és comparar-la amb els polítics llatinoamericans del mateix període, amb l'objectiu de trencar les fronteres conceptuals entre l'Amèrica del "nord" i la del "sud".
neo-malthusianism, anarchism and resistance: world view and the limits of acceptance in barcelona (1904-1914)
Plaça Catalunya, Barcelona, ca. 1900
Daniel Parsons ([email protected])
Aquest article intenta identificar les barreres de l‘acceptació del discurs neomalthusià entre els anarquistes barcelonins i els seus simpatitzants en els primers anys del segle XX. Els anarquistes neomalthusians defensaven la popularització de l’ús dels anticonceptius i el control de natalitat com una possibilitat d'aconseguir l’alliberament, avalant, al mateix temps, la perspectiva malthusiana de la naturalesa. A Barcelona, el discurs revolucionari va ser difós sobretot per la revista Salud y Fuerza i el seu editor Lluís Bulffi entre 1904 i 1914, que compartia els objectius amb l’anarquisme tradicional, enfrontant-se, alhora, a la seva concepció d'una naturalesa benèfica i abundant, que era la base del pensament anarquista tradicional. Atès a la importància cultural, social i política de l'anarquisme per la història de Barcelona en particular, i la història d’Europa en general, cal seguir amb la investigació del neomathusianisme i les reaccions que va suscitar, per entendre millor la visió del món generalment acceptada entre els anarquistes, així com les seves respostes als reptes que se’ls plantejaven. Es tracta d’un tema que la historiografia actual aborda d’una manera incompleta. Aquest article es basa en el projecte de màster en Història Contemporània titulat “Neomathusianismo, anarquismo y resistencias: Los límites de su aceptación en Cataluña”, que l’autor va escriure a la Universitat Autònoma de Barcelona, un treball que conté una perspectiva més àmplia sobre aquest tema.
Aquest article intenta identificar les barreres de l‘acceptació del discurs neomalthusià entre els anarquistes barcelonins i els seus simpatitzants en els primers anys del segle XX. Els anarquistes neomalthusians defensaven la popularització de l’ús dels anticonceptius i el control de natalitat com una possibilitat d'aconseguir l’alliberament, avalant, al mateix temps, la perspectiva malthusiana de la naturalesa. A Barcelona, el discurs revolucionari va ser difós sobretot per la revista Salud y Fuerza i el seu editor Lluís Bulffi entre 1904 i 1914, que compartia els objectius amb l’anarquisme tradicional, enfrontant-se, alhora, a la seva concepció d'una naturalesa benèfica i abundant, que era la base del pensament anarquista tradicional. Atès a la importància cultural, social i política de l'anarquisme per la història de Barcelona en particular, i la història d’Europa en general, cal seguir amb la investigació del neomathusianisme i les reaccions que va suscitar, per entendre millor la visió del món generalment acceptada entre els anarquistes, així com les seves respostes als reptes que se’ls plantejaven. Es tracta d’un tema que la historiografia actual aborda d’una manera incompleta. Aquest article es basa en el projecte de màster en Història Contemporània titulat “Neomathusianismo, anarquismo y resistencias: Los límites de su aceptación en Cataluña”, que l’autor va escriure a la Universitat Autònoma de Barcelona, un treball que conté una perspectiva més àmplia sobre aquest tema.
ressenyes
Francis Fukuyama, The Origins of Political Order, ressenyat per Vincenzo Ferrillo ([email protected])
Niall Whelehan, The Dynamiters. Irish Nationalism and Political Violence in the Wider World. 1867-1900, ressenyat per Gennadi Kneper ([email protected])
Niall Whelehan, The Dynamiters. Irish Nationalism and Political Violence in the Wider World. 1867-1900, ressenyat per Gennadi Kneper ([email protected])
editorial
En la història com en la vida, els canvis són d’aquelles poques coses que se succeeixen de manera constant. Uns cops la situació va per bé; d’altres per mal. Encara més freqüents són els canvis que no suposen cap millora ni empitjorament manifest i que, tanmateix, requereixen d’una reacció inequívoca. Les possibilitats que tenim de controlar els canvis són més que limitades, per bé que això no significa que els intents humans d’intervenir en les estructures i els processos històrics no hagin tingut un sentit. La complexitat del marc social i la varietat dels factors que en ell conflueixen obliguen a actuar amb prudència. Això no vol dir que els resultats obtinguts no serveixin per a res; de la suma d’actuacions insignificants sovint s’assoleixen canvis substancials.
El nou web que inaugurem és una petita passa en pro de la millora de la difusió de la recerca historiogràfica al servei de la comunicació acadèmica. Els canvis del web no són només en l’àmbit visual i gràfic, sinó també en la navegació i la presentació de continguts. El nou web d’Entremons, que ara és accessible a través de l’URL www.entremons.org, pretén augmentar-ne la hipertextualització i enllaçar amb més continguts.
En la història com en la vida, els canvis són inevitables. Entendre’ls pot ser la primera passa per no repetir els errors del passat. Una tasca difícil, si no impossible. Esperem que el nou número d’Entremons us ajudi a recórrer aquest camí difícil i apassionant alhora.
El nou web que inaugurem és una petita passa en pro de la millora de la difusió de la recerca historiogràfica al servei de la comunicació acadèmica. Els canvis del web no són només en l’àmbit visual i gràfic, sinó també en la navegació i la presentació de continguts. El nou web d’Entremons, que ara és accessible a través de l’URL www.entremons.org, pretén augmentar-ne la hipertextualització i enllaçar amb més continguts.
En la història com en la vida, els canvis són inevitables. Entendre’ls pot ser la primera passa per no repetir els errors del passat. Una tasca difícil, si no impossible. Esperem que el nou número d’Entremons us ajudi a recórrer aquest camí difícil i apassionant alhora.