ARTICLES
Challenging or Reinforcing the Reigning Paradigm? The Paradox of Conventional Anti-Eurocentrism
Gary Blank ([email protected])
L’obra de Max Weber i Karl Marx ha estat una font d’inspiració per a bona part dels pressupòsits teòrics que expliquen la divergència entre Orient i Occident. Els crítics els han qualificat d’eurocentristes i han ofert alternatives narratives per superar-los. Aquestes crítiques han fet que els estudiosos paressin atenció en les experiències d’altres parts del món. No obstant això, han tractat de validar-les simplement estenent-les en l'espai i el temps, en lloc de fer una crítica profunda als postulats weberians i marxistes sobre l’origen del capitalisme. Aquest article explica com un enfocament veritablement no eurocentrista requereix trencar definitivament amb aquests pressupòsits i apostar per comprendre d'una altra manera els orígens del capitalisme, com va fer Robert Brenner.
L’obra de Max Weber i Karl Marx ha estat una font d’inspiració per a bona part dels pressupòsits teòrics que expliquen la divergència entre Orient i Occident. Els crítics els han qualificat d’eurocentristes i han ofert alternatives narratives per superar-los. Aquestes crítiques han fet que els estudiosos paressin atenció en les experiències d’altres parts del món. No obstant això, han tractat de validar-les simplement estenent-les en l'espai i el temps, en lloc de fer una crítica profunda als postulats weberians i marxistes sobre l’origen del capitalisme. Aquest article explica com un enfocament veritablement no eurocentrista requereix trencar definitivament amb aquests pressupòsits i apostar per comprendre d'una altra manera els orígens del capitalisme, com va fer Robert Brenner.
The Promise of Global Environmental History
Sarah Hamilton ([email protected])
Aquest artice ofereix una anàlisi general de la història mediambiental i el seu potencial en els projectes d'investigació global. La primera secció defineix la història mediambiental i explica la manera com els historiadors començaren a reimaginar la relació entre la natura i la societat, seguint el canvi cultural dels anys setanta i vuitanta. La segona secció subratlla algunes de les interseccions entre història mediambiental i Big History, i suggereix possibles dissimilituds entre totes dues aproximacions. La tercera secció reflexiona com els historiadors poden beneficiar-se de la inclusió d'una perspectiva mediambiental a la seva recerca. Per últim, la quarta secció posa èmfasi en la necessitat d'un marc geogràfico-temporal més ampli per comprendre el món no humà que sigui útil als world historians.
Aquest artice ofereix una anàlisi general de la història mediambiental i el seu potencial en els projectes d'investigació global. La primera secció defineix la història mediambiental i explica la manera com els historiadors començaren a reimaginar la relació entre la natura i la societat, seguint el canvi cultural dels anys setanta i vuitanta. La segona secció subratlla algunes de les interseccions entre història mediambiental i Big History, i suggereix possibles dissimilituds entre totes dues aproximacions. La tercera secció reflexiona com els historiadors poden beneficiar-se de la inclusió d'una perspectiva mediambiental a la seva recerca. Per últim, la quarta secció posa èmfasi en la necessitat d'un marc geogràfico-temporal més ampli per comprendre el món no humà que sigui útil als world historians.
Un imperi massa gran per a un sol home: la participació de les elits en les estructures del poder polític a Rússia al primer quart del segle XVIII
Núria Sallés ([email protected])
L‘Estat modern rus ha estat habitualment entès com l‘exponent de l‘absolutisme. Si bé és cert que es trobava legalment il·limitat, els mecanismes de govern que s‘havien configurat des de mitjans del segle XVI (aquells propis d‘un Estat fiscal-militar incipient) li requerien un cert grau de col·laboració social, i aquesta necessitat esdevenia de facto una limitació del poder autòcrata. En no trobar un espai influent en les estructures polítiques, les elits —formades per l‘aristocràcia i la noblesa de servei d‘arrel moscovita— es decantaren ja a principis del segle xvii per a la carrera administrativa, acceptant nomenaments com a alts oficials dins de les cancelleries o prikazy, un sistema en desenvolupament accelerat que compartien amb professionals de l‘administració. El segle XVIII començà amb el tsar reformador per excel·lència, però el seu impacte en la configuració de les elits fou mínim: la Taula de Rangs, en comptes d‘impulsar la meritocràcia, va consolidar la presència de la noblesa a l‘estrat superior del conglomerat polític i administratiu.
L‘Estat modern rus ha estat habitualment entès com l‘exponent de l‘absolutisme. Si bé és cert que es trobava legalment il·limitat, els mecanismes de govern que s‘havien configurat des de mitjans del segle XVI (aquells propis d‘un Estat fiscal-militar incipient) li requerien un cert grau de col·laboració social, i aquesta necessitat esdevenia de facto una limitació del poder autòcrata. En no trobar un espai influent en les estructures polítiques, les elits —formades per l‘aristocràcia i la noblesa de servei d‘arrel moscovita— es decantaren ja a principis del segle xvii per a la carrera administrativa, acceptant nomenaments com a alts oficials dins de les cancelleries o prikazy, un sistema en desenvolupament accelerat que compartien amb professionals de l‘administració. El segle XVIII començà amb el tsar reformador per excel·lència, però el seu impacte en la configuració de les elits fou mínim: la Taula de Rangs, en comptes d‘impulsar la meritocràcia, va consolidar la presència de la noblesa a l‘estrat superior del conglomerat polític i administratiu.
RESSENYES
Esther Calzada del Álamo, Germán Gamazo. Poder político y redes sociales en la Restauración (1840-1901), ressenyat per Josep Pich Mitjana ([email protected])
Henry Kissinger, On China, ressenyat per Carles Brasó Broggi ([email protected])
Ramon Vilaró, Sol naciente. Historias hispano-japonesas, ressenyat per Marçal Sanmartí ([email protected])
Daniel Woolf, A Global History of History, ressenyat per Víctor Juan Abelló ([email protected])
Henry Kissinger, On China, ressenyat per Carles Brasó Broggi ([email protected])
Ramon Vilaró, Sol naciente. Historias hispano-japonesas, ressenyat per Marçal Sanmartí ([email protected])
Daniel Woolf, A Global History of History, ressenyat per Víctor Juan Abelló ([email protected])
EDITORIAL
La difusió del coneixement científic és un camp en què els canvis de les tecnologies de la comunicació tenen un impacte menys fort que en d’altres àmbits de la societat de la informació en què vivim. Tanmateix, la comunicació científica no hauria de defugir-les. Resulta impensable que una revista científica, per més que s’editi en paper, no tingui una versió en línia. Entremons ha apostat des del primer moment per aquesta via i per promoure l’accessibilitat àgil del coneixement històric. La tasca de l’historiador va més enllà de la generació de coneixement. Ha de preocupar-se’n també per la difusió. Més i tot si es tracta d’un estudiós de la World History, l’objectiu del qual és ultrapassar les seves fronteres nacionals i lingüístiques.
El tercer número d’Entremons segueix reflectint aquesta voluntat de crear una xarxa de comunicació i coneixement transnacional. En l’article “Challenging and Reinforcing the Reigning Paradigm? The Paradox of Conventional Anti-Eurocentrism”, Gary Blank de la London School of Economics presenta els resultats de la seva recerca en l’àmbit de la conceptualització teòrica de les diferents aproximacions a l’estudi de la divergència entre Orient i Occident. L’article “The Promises of Global Environmental History” de Sarah Hamilton analitza la història mediambiental, tot parant atenció al seu potencial per a promocionar projectes de recerca global. Hamilton descriu l’evolució que va viure l’estudi de la relació entre la natura i la societat en les dècades de 1970 i 1980 i demostra les interseccions entre la història mediambiental i la Big History. En l’article “Un imperi massa gran per a un sol home: la participació de les elits en les estructures del poder polític a Rússia al primer quart del segle XVIII”, Núria Sallés analitza el desenvolupament de l’estat rus a finals del segle XVII i principis del XVIII des de la premissa del poder limitat de l’estat absolutista. La seva recerca demostra que els monarques russos, tot i disposar del poder autocràtic, també necessitaven un cert grau de col·laboració social per portar a terme els seus objectius.
En l’apartat de ressenyes trobareu recomanacions crítiques sobre Germán Gamazo. Poder político y redes sociales en la Restauración (1840-1901) d’Esther Calzada del Álamo, On China de Henry Kissinger, Sol naciente. Historias hispano-japonesas de Ramón Vilaró, i A Global History of History de Daniel Woolf. Us convidem també a fer una ullada a les nostres activitats i a participar activament del nostre projecte. Endavant!
El tercer número d’Entremons segueix reflectint aquesta voluntat de crear una xarxa de comunicació i coneixement transnacional. En l’article “Challenging and Reinforcing the Reigning Paradigm? The Paradox of Conventional Anti-Eurocentrism”, Gary Blank de la London School of Economics presenta els resultats de la seva recerca en l’àmbit de la conceptualització teòrica de les diferents aproximacions a l’estudi de la divergència entre Orient i Occident. L’article “The Promises of Global Environmental History” de Sarah Hamilton analitza la història mediambiental, tot parant atenció al seu potencial per a promocionar projectes de recerca global. Hamilton descriu l’evolució que va viure l’estudi de la relació entre la natura i la societat en les dècades de 1970 i 1980 i demostra les interseccions entre la història mediambiental i la Big History. En l’article “Un imperi massa gran per a un sol home: la participació de les elits en les estructures del poder polític a Rússia al primer quart del segle XVIII”, Núria Sallés analitza el desenvolupament de l’estat rus a finals del segle XVII i principis del XVIII des de la premissa del poder limitat de l’estat absolutista. La seva recerca demostra que els monarques russos, tot i disposar del poder autocràtic, també necessitaven un cert grau de col·laboració social per portar a terme els seus objectius.
En l’apartat de ressenyes trobareu recomanacions crítiques sobre Germán Gamazo. Poder político y redes sociales en la Restauración (1840-1901) d’Esther Calzada del Álamo, On China de Henry Kissinger, Sol naciente. Historias hispano-japonesas de Ramón Vilaró, i A Global History of History de Daniel Woolf. Us convidem també a fer una ullada a les nostres activitats i a participar activament del nostre projecte. Endavant!