Índex
Small-scale grower's Struggle against Marginalization in the Cotton Value Chain. An Experience from the western cotton growing area, tanzania, 1920's-1950's
Source in the paper
Somo M. L. Seimu ([email protected])
Aquest article analitza la marginació dels petits productors de cotó locals durant el domini colonial britànic a l'Àrea de Cultiu de Cotó Occidental (WCGA) de Tanzània, i la seva lluita contra aquesta situació. La marginació va ser practicada durant tres dècades principalment pels comerciants de cotó procedents de l'Índia, amb l'objectiu de maximitzar els guanys a costa dels nadius que conreaven les terres. Els comerciants indis que tenien la llicència de les autoritats colonials per comprar i exportar el cotó van marginar els productors locals pagant-los malament i enganyant-los. A partir de la dècada de 1930, els caps locals i els seus súbdits (agricultors) van començar a protestar contra aquesta situació, però van ser ignorats per les autoritats colonials. A finals de la dècada de 1940, els productors van formar grups que van prendre iniciatives per minimitzar la marginació. Aquests grups comptaven amb el suport limitat d'alguns funcionaris colonials. Aquesta reducció de la marginació no implicava el control de la cadena de valor del cotó. Amb el suport dels comerciants nadius, els petits productors van continuar lluitant fins que es van formar les cooperatives, la qual cosa els va permetre guanyar terreny sobre els comerciants indis en la cadena de valor del cotó. (Article en anglès)
Aquest article analitza la marginació dels petits productors de cotó locals durant el domini colonial britànic a l'Àrea de Cultiu de Cotó Occidental (WCGA) de Tanzània, i la seva lluita contra aquesta situació. La marginació va ser practicada durant tres dècades principalment pels comerciants de cotó procedents de l'Índia, amb l'objectiu de maximitzar els guanys a costa dels nadius que conreaven les terres. Els comerciants indis que tenien la llicència de les autoritats colonials per comprar i exportar el cotó van marginar els productors locals pagant-los malament i enganyant-los. A partir de la dècada de 1930, els caps locals i els seus súbdits (agricultors) van començar a protestar contra aquesta situació, però van ser ignorats per les autoritats colonials. A finals de la dècada de 1940, els productors van formar grups que van prendre iniciatives per minimitzar la marginació. Aquests grups comptaven amb el suport limitat d'alguns funcionaris colonials. Aquesta reducció de la marginació no implicava el control de la cadena de valor del cotó. Amb el suport dels comerciants nadius, els petits productors van continuar lluitant fins que es van formar les cooperatives, la qual cosa els va permetre guanyar terreny sobre els comerciants indis en la cadena de valor del cotó. (Article en anglès)
The importance of being george. constitutionalism and kingship in greece of the 1860's and early 70's
Font: Wikipedia
Lykourgos Sofoulis
Aquest article està centrat en la història política de Grècia des de la destitució del primer monarca del regne, Otto von Wittelsbach, fins els primers anys de govern del seu successor, el rei George I. Després d’explicar els fets que van conduir a la instal·lació del nou rei, s’examina específicament la seva coexistència, inspirada en ideals suposadament democràtics (amb la nova constitució de 1864), els reptes que se li presentaven en el panorama polític i cultural del país, així com la seva actuació durant la primera dècada del seu regnat. (Article en anglès)
Aquest article està centrat en la història política de Grècia des de la destitució del primer monarca del regne, Otto von Wittelsbach, fins els primers anys de govern del seu successor, el rei George I. Després d’explicar els fets que van conduir a la instal·lació del nou rei, s’examina específicament la seva coexistència, inspirada en ideals suposadament democràtics (amb la nova constitució de 1864), els reptes que se li presentaven en el panorama polític i cultural del país, així com la seva actuació durant la primera dècada del seu regnat. (Article en anglès)
"They shall not grow old" and "Mimesis: african soldier". Technology, ideology, and remembrance
Font: 14-18 now
Richard A. Voeltz
Aquest article examina i compara dues produccions audiovisuals recents sobre l’experiència dels soldats a la Primera Guerra Mundial. El documental They Shall Not Grow Old, dirigit per Peter Jackson, ha estat considarat una experiència inmersiva, captivadora i fins i tot trascendental. Mitjançant l’ús de tecnologia digital moderna ha restaurat les imatges i afegit so i diàlegs mitjançant Automatic Dialogue Replacement. Ha colorejat, canviat la velocitat i aportat profunditat 3D a les antigues imatges de l’Imperial War Museum. Jackson, amb la terminologia de William Guynn (Unspeakable Histories: Film and the Experience of Catastrophe), ha utilitzat aquesta tecnologia per desencadenar “moments of heightened awareness in which the reality of the past may be recovered in its material being”. O bé, aquests efectes tecnològics generats per ordinador: “….stand in for the ‘truth’ and obscure just how constructed the ‘history’ Jackson is telling actually is?”. La instal·lació de representació/visualització en tres pantalles de vídeo/so del documental Mimesis: African Soldier de John Akomfrah utilitza actors muts, pel·lícules i fotografies d’arxiu, enregistraments sonors etnogràfics, noves imatges filmades amb i sense actors i una banda sonora de Trevor Mathison per documentar les experiències d’aquells absents a la pel·lícula de Jackson: els soldats colonials. Akomfrah “does not put colour back in the cheeks of the dead” sino que avisa l'espectador que la memòria pot prendre diverses formes, algunes d'elles poc fiables. Tot plegat porta a la conclusió, com va dir Avishai Margalit a Ethics of Memory, que: “memory…is knowledge from the past. It is not necessarily knowledge about the past.” (Article en anglès)
Aquest article examina i compara dues produccions audiovisuals recents sobre l’experiència dels soldats a la Primera Guerra Mundial. El documental They Shall Not Grow Old, dirigit per Peter Jackson, ha estat considarat una experiència inmersiva, captivadora i fins i tot trascendental. Mitjançant l’ús de tecnologia digital moderna ha restaurat les imatges i afegit so i diàlegs mitjançant Automatic Dialogue Replacement. Ha colorejat, canviat la velocitat i aportat profunditat 3D a les antigues imatges de l’Imperial War Museum. Jackson, amb la terminologia de William Guynn (Unspeakable Histories: Film and the Experience of Catastrophe), ha utilitzat aquesta tecnologia per desencadenar “moments of heightened awareness in which the reality of the past may be recovered in its material being”. O bé, aquests efectes tecnològics generats per ordinador: “….stand in for the ‘truth’ and obscure just how constructed the ‘history’ Jackson is telling actually is?”. La instal·lació de representació/visualització en tres pantalles de vídeo/so del documental Mimesis: African Soldier de John Akomfrah utilitza actors muts, pel·lícules i fotografies d’arxiu, enregistraments sonors etnogràfics, noves imatges filmades amb i sense actors i una banda sonora de Trevor Mathison per documentar les experiències d’aquells absents a la pel·lícula de Jackson: els soldats colonials. Akomfrah “does not put colour back in the cheeks of the dead” sino que avisa l'espectador que la memòria pot prendre diverses formes, algunes d'elles poc fiables. Tot plegat porta a la conclusió, com va dir Avishai Margalit a Ethics of Memory, que: “memory…is knowledge from the past. It is not necessarily knowledge about the past.” (Article en anglès)
ressenyes
Fernández Peña, Marta, Ciudadanos, electores y representantes. Discursos de inclusión y exclusión políticas en Perú y Ecuador (1860-1870) (Universitat de València, 2020), ressenyat per Miguel Adolfo Galindo Pérez.
