Índex
ARTICLES
the australasian-californian forest exchange: ecological exchanges, novel ecosystems and attitudes towards nature
Bosc californià
Morgan Saletta ([email protected])
Aquest article examina l'intercanvi dels arbres i boscos entre el sud-est d'Austràlia, Califòrnia i Nova Zelanda que es va iniciar durant l'època victoriana i està en curs fins ara. Aquest intercanvi, que afectava principalment als eucaliptus, els pins de Monterey i els xiprers de Monterrey, inclou cada vegada més també a les sequoies costaneres de Califòrnia. La història transnacional d'aquest intercanvi se situa en un context de transformació d'actituds cap a la natura, la gestió ambiental, els interessos econòmics i comercials i el patrimoni cultural i històric en aquestes regions. En aquest context, les idees de la novetat, la hibridesa, el mestissatge i l'autenticitat, tal com es troben en la teoria ecològica i les ciències històriques i socials, obtenen una nova importància. Una perspectiva històrica transnacional que fa a aquest intercanvi i el seu context dins de l'evolució de les actituds cap a la naturalesa resulta interessant no només per als estudiosos del medi ambient, sinó també per als historiadors i els filòsofs de la ciència. Aquesta perspectiva també pot ser útil per als gestors ambientals i culturals del patrimoni i els actors involucrats en la gestió dels impactes i transformacions ecològiques resultants d'aquesta, així com altres intercanvis ecològics similars. (Article en anglès)
Aquest article examina l'intercanvi dels arbres i boscos entre el sud-est d'Austràlia, Califòrnia i Nova Zelanda que es va iniciar durant l'època victoriana i està en curs fins ara. Aquest intercanvi, que afectava principalment als eucaliptus, els pins de Monterey i els xiprers de Monterrey, inclou cada vegada més també a les sequoies costaneres de Califòrnia. La història transnacional d'aquest intercanvi se situa en un context de transformació d'actituds cap a la natura, la gestió ambiental, els interessos econòmics i comercials i el patrimoni cultural i històric en aquestes regions. En aquest context, les idees de la novetat, la hibridesa, el mestissatge i l'autenticitat, tal com es troben en la teoria ecològica i les ciències històriques i socials, obtenen una nova importància. Una perspectiva històrica transnacional que fa a aquest intercanvi i el seu context dins de l'evolució de les actituds cap a la naturalesa resulta interessant no només per als estudiosos del medi ambient, sinó també per als historiadors i els filòsofs de la ciència. Aquesta perspectiva també pot ser útil per als gestors ambientals i culturals del patrimoni i els actors involucrats en la gestió dels impactes i transformacions ecològiques resultants d'aquesta, així com altres intercanvis ecològics similars. (Article en anglès)
The management of art in the soviet union
"El trompeter i el portaestandart", M. Grekov
Thomas Sanders ([email protected])
Aquest article examina la teoria i la pràctica de la gestió d'art a la Unió Soviètica. La principal àrea d'interès és l'art cinematogràfic, encara que els principis estètics que determinaven la producció de les pel·lícules també eren vigents en altres àmbits artístics. Per entendre aquest sistema de gestió artística resulta imprescindible parar atenció a la interpretació marxista-leninista de l'art com a part de la superestructura d'una societat. Així mateix, l'article analitza la diferència que els marxistes-leninistes soviètics van establir entre l'art "socialista" (és a dir, l'art de la societat soviètica) i l'art dels països capitalistes. A més, s'exploraran les eines que es van utilitzar per gestionar la producció artística a l'URSS, entre les quals hi havia la censura, d'una banda, i incentius materials, de l'altra. (Article en anglès)
Aquest article examina la teoria i la pràctica de la gestió d'art a la Unió Soviètica. La principal àrea d'interès és l'art cinematogràfic, encara que els principis estètics que determinaven la producció de les pel·lícules també eren vigents en altres àmbits artístics. Per entendre aquest sistema de gestió artística resulta imprescindible parar atenció a la interpretació marxista-leninista de l'art com a part de la superestructura d'una societat. Així mateix, l'article analitza la diferència que els marxistes-leninistes soviètics van establir entre l'art "socialista" (és a dir, l'art de la societat soviètica) i l'art dels països capitalistes. A més, s'exploraran les eines que es van utilitzar per gestionar la producció artística a l'URSS, entre les quals hi havia la censura, d'una banda, i incentius materials, de l'altra. (Article en anglès)
La Construcció de l'ideal de feminitat anarquista en Generación consciente
Revista Generación Conciente
Abaïs Siscar i Carrió ([email protected])
Mitjançant l'anàlisi de la revista anarquista mensual Generación Consciente, ens aproximem a la delimitació de l'ideal de feminitat subjacent al discurs d'un sector important de l'anarquisme ibèric. Representant del període en què s'incorporen al programa anarquista les idees neomaltusianes, Generación Consciente és també creadora d'un discurs divulgatiu destinat a aconseguir allò que els seus creadors van anomenar «maternitat conscient». L'objectiu principal era la transformació dels rols femenins existents i la seua adaptació al projecte llibertari. Per entendre el context en què es desenvolupa aquesta publicació se l'ha situada en l'encreuament d'una sèrie de fenòmens històrics que determinen el seu discurs i fan d'ella un producte paradigmàtic del seu temps. (Article en anglès)
Mitjançant l'anàlisi de la revista anarquista mensual Generación Consciente, ens aproximem a la delimitació de l'ideal de feminitat subjacent al discurs d'un sector important de l'anarquisme ibèric. Representant del període en què s'incorporen al programa anarquista les idees neomaltusianes, Generación Consciente és també creadora d'un discurs divulgatiu destinat a aconseguir allò que els seus creadors van anomenar «maternitat conscient». L'objectiu principal era la transformació dels rols femenins existents i la seua adaptació al projecte llibertari. Per entendre el context en què es desenvolupa aquesta publicació se l'ha situada en l'encreuament d'una sèrie de fenòmens històrics que determinen el seu discurs i fan d'ella un producte paradigmàtic del seu temps. (Article en anglès)
La "crisis de adaptación" en las sociedades africanas tras el final de la trata de esclavos: el caso de casamance como respuesta dual
Regió de Casamance al sud del Senegal
Eric Garcia Moral ([email protected])
En aquest text es repassen els debats historiogràfics referents a l'impacte del final del tràfic d'esclaus atlàntic sobre les societats africanes. Es posa especial atenció a la idea de “crisi d'adaptació” de les antigues elits que monopolitzaren la producció i venda d'esclaus i als efectes de la introducció de l'anomenat comerç “legítim” en productes agrícoles, més concretament el cacauet. Es pren la regió de Casamance, al sud del Senegal, com escenari en el qual examinar els debats esmentats, copsant una situació dual dins el territori: es materialitzà una “crisi d'adaptació” en la zona mandinga de l'interior però no en la façana atlàntica, habitada en la seva majoria per dioles. (Article en anglès)
En aquest text es repassen els debats historiogràfics referents a l'impacte del final del tràfic d'esclaus atlàntic sobre les societats africanes. Es posa especial atenció a la idea de “crisi d'adaptació” de les antigues elits que monopolitzaren la producció i venda d'esclaus i als efectes de la introducció de l'anomenat comerç “legítim” en productes agrícoles, més concretament el cacauet. Es pren la regió de Casamance, al sud del Senegal, com escenari en el qual examinar els debats esmentats, copsant una situació dual dins el territori: es materialitzà una “crisi d'adaptació” en la zona mandinga de l'interior però no en la façana atlàntica, habitada en la seva majoria per dioles. (Article en anglès)
La religión de humayun
L'emperador Humayun i el xa Tahmasp (1543)
Marc Morató-Aragonés Ibáñez ([email protected])
Humayun (1508-1556), el segon sobirà mogol de l’Índia, és ben conegut per la seva conversió al xiisme durant el seu exili a Persia, una conversió que revertiria en seure per segona vegada al tron de Delhi. Tot i la seva longevitat, Humayun no pogué gaudir massa temps el seu regne, ja que, sumada a la pressió exercida per líders com Bahadur Sha de Gujarat i Sher Khan Sur dels afgans, hagué d’afrontar la rebel·lió dels seus germanastres, veient-se forçat a demanar refugi a la cort del xa Tahmasp, on sota la pressió del seu amfitrió hagué de convertir-se tàcticament al xiisme. El present treball té com a objectiu descobrir fins a quin punt era important per a Humayun tornar al sunnisme i quin paper jugava la religió en les relacions polítiques del sobirà i la cort. (Article en castellà)
Humayun (1508-1556), el segon sobirà mogol de l’Índia, és ben conegut per la seva conversió al xiisme durant el seu exili a Persia, una conversió que revertiria en seure per segona vegada al tron de Delhi. Tot i la seva longevitat, Humayun no pogué gaudir massa temps el seu regne, ja que, sumada a la pressió exercida per líders com Bahadur Sha de Gujarat i Sher Khan Sur dels afgans, hagué d’afrontar la rebel·lió dels seus germanastres, veient-se forçat a demanar refugi a la cort del xa Tahmasp, on sota la pressió del seu amfitrió hagué de convertir-se tàcticament al xiisme. El present treball té com a objectiu descobrir fins a quin punt era important per a Humayun tornar al sunnisme i quin paper jugava la religió en les relacions polítiques del sobirà i la cort. (Article en castellà)
polítiques identitàries dels eua a okinawa 1945-1972 aproximació a les causes del seu fracàs
Mapa del Japó
Marçal Sanmartí Giménez ([email protected])
L’abril de 1945, l’exèrcit dels Estats Units va iniciar l’ocupació de l’arxipèlag d’Okinawa que va durar gairebé vint anys. Durant aquest període, s’aplicaren un seguit de polítiques identitàries sobre la població per recuperar una identitat nacional pròpia i diferenciada del Japó, que resultaren un fracàs. Quines foren aquestes polítiques identitàries? Quina motivació seguien? Per què fracassaren? Aquest article vol aproximar-se a les respostes. (Article en català)
L’abril de 1945, l’exèrcit dels Estats Units va iniciar l’ocupació de l’arxipèlag d’Okinawa que va durar gairebé vint anys. Durant aquest període, s’aplicaren un seguit de polítiques identitàries sobre la població per recuperar una identitat nacional pròpia i diferenciada del Japó, que resultaren un fracàs. Quines foren aquestes polítiques identitàries? Quina motivació seguien? Per què fracassaren? Aquest article vol aproximar-se a les respostes. (Article en català)
ASSAIGS
japón en la historia del mundo
Mapa del món fet al Japó
Alfonso Falero ([email protected])
Aquest assaig examina els avenços i obstacles encara presents en elaborar una història de Japó en clau global a través d’una extensa ressenya anotada del llibre Japan in World History de James L. Huffman. L'autor utilitza la principal bibliografia sobre la nova història global per situar, criticar i proposar noves alternatives per connectar la història japonesa amb el món. (Assaig en castellà)
Aquest assaig examina els avenços i obstacles encara presents en elaborar una història de Japó en clau global a través d’una extensa ressenya anotada del llibre Japan in World History de James L. Huffman. L'autor utilitza la principal bibliografia sobre la nova història global per situar, criticar i proposar noves alternatives per connectar la història japonesa amb el món. (Assaig en castellà)
paz y exilio. el franquismo y la derrota del nacionalismo catalán vistos a través de antoni rovira i virgili (1939-1949)
Rovira i Virgili
M. Carmen Riu de Martín ([email protected])
Antoni Rovira i Virgili, periodista, polític i escriptor que va destacar pel seu suport al nacionalisme català d'esquerres, va haver d'emigrar a França després de la caiguda de la Segona República espanyola. Aquest desenllaç estava relacionat tant amb les seves idees polítiques com amb la seva participació directa en el govern de Catalunya. Als seus llibres, articles i poemes de la dècada de 1939-1949 Rovira i Virgili exposa la seva ideologia i les seves preocupacions. Així mateix, els seus textos d'aquest període transmeten un sentiment de nostàlgia per la seva terra natal causat per l'exili. (Assaig en castellà)
Antoni Rovira i Virgili, periodista, polític i escriptor que va destacar pel seu suport al nacionalisme català d'esquerres, va haver d'emigrar a França després de la caiguda de la Segona República espanyola. Aquest desenllaç estava relacionat tant amb les seves idees polítiques com amb la seva participació directa en el govern de Catalunya. Als seus llibres, articles i poemes de la dècada de 1939-1949 Rovira i Virgili exposa la seva ideologia i les seves preocupacions. Així mateix, els seus textos d'aquest període transmeten un sentiment de nostàlgia per la seva terra natal causat per l'exili. (Assaig en castellà)
RESSENYES
Yu Hua, China en diez palabras, reseñado por Oriol Regué Sendrós ([email protected])
Bernal Díaz del Castillo, Historia verdadera de la conquista de la Nueva España & Christian Duverger, Crónica de la eternidad. Quién escribió la Historia verdadera de la conquista de la Nueva España?, reseñado por Alfonso Colorado ([email protected])
Bernal Díaz del Castillo, Historia verdadera de la conquista de la Nueva España & Christian Duverger, Crónica de la eternidad. Quién escribió la Historia verdadera de la conquista de la Nueva España?, reseñado por Alfonso Colorado ([email protected])
