Índex
Gènere i història global
presentació del número
Oliver C Laband (oliver.laband@gmail.com)
An introduction to the issue and a synopsis of the articles included in "Gender and World History". (English)
An introduction to the issue and a synopsis of the articles included in "Gender and World History". (English)
Wikicommons
ARTicles
THE COLONIALITY OF GIRLS' EDUCATION IN SRI LANKA. AGENCY, TRANSFORMATION AND ADAPTATION
Wikicommons
Jessica A. Albrecht (jessica.albrecht@ts.uni-heidelberg.de)
Aquest article analitza la història global de l'educació de les nenes al període colonial tardiu a Sri Lanka. Examina la tasca de dues educadores europees, Lilian Nixon i Florence Farr, que van arribar a l'illa per convertir-se en directores d'escoles de noies a principis del segle XX. Totes dues havien estat educades al Cheltenham Ladies College d'Anglaterra. En analitzar les discussions sobre l'educació de les nenes al CLC, Ladies' College (Nixon), Colombo i Ramanathan College (Farr), Jaffna, Sri Lanka, aquest article proposa un nou enfocament històric global de la història de l'educació de les nenes i l'empoderament femení, estructures de poder colonial i transformacions postcolonials. (Article en anlgès)
Aquest article analitza la història global de l'educació de les nenes al període colonial tardiu a Sri Lanka. Examina la tasca de dues educadores europees, Lilian Nixon i Florence Farr, que van arribar a l'illa per convertir-se en directores d'escoles de noies a principis del segle XX. Totes dues havien estat educades al Cheltenham Ladies College d'Anglaterra. En analitzar les discussions sobre l'educació de les nenes al CLC, Ladies' College (Nixon), Colombo i Ramanathan College (Farr), Jaffna, Sri Lanka, aquest article proposa un nou enfocament històric global de la història de l'educació de les nenes i l'empoderament femení, estructures de poder colonial i transformacions postcolonials. (Article en anlgès)
CONFLICTING AGENCIES IN THE "JUNTAS": "PATRONAS" AND "PATROCINADAS" IN CUBA (1880-1886)
Wikicommons
Elena Barattini (elena.barattini@unito.it)
Els aspectes de gènere de l’esclavitud a Cuba van ser clau en la fi anticipada del patronato, implementat per orquestrar la transició de l’esclavitud a formes de dependència coexistents. Aquest article explora el paper que van tenir en aquest procés les peticions portades a terme per dones exesclaves (patrocinadas) contra les seves antigues propietàries (patronas). Per una banda, les característiques del seu esclavatge en entorns urbans i domèstics va donar a les patrocinadasun espai relatiu per poderadquirir recursos socials i materials necessaris per presentar una demanda. Per altra banda, les patronas estaven decidides a intentar mantenir el control sobre les seves prerrogatives i privilegis, dels quals les patrocinadasn’eren una part integral. No obstant això, la “propietat” sobre persones esclavitzades per part de dones adinerades i no adinerades encara ha de ser examinada per la historiografia de l’esclavitud a Cuba. Aquesta contribució posa el focus en com les disputes legals entre patrocinadasi patronaspodien representar una font primària significativa per estudiar aquest fet rellevant. A més, les mateixes fonts podrien assenyalar el paper crucial que aquestes manifestacions conflictives d’agències tingueren en el trencament gradual del sistema de patronato. (Article en anlgès)
Els aspectes de gènere de l’esclavitud a Cuba van ser clau en la fi anticipada del patronato, implementat per orquestrar la transició de l’esclavitud a formes de dependència coexistents. Aquest article explora el paper que van tenir en aquest procés les peticions portades a terme per dones exesclaves (patrocinadas) contra les seves antigues propietàries (patronas). Per una banda, les característiques del seu esclavatge en entorns urbans i domèstics va donar a les patrocinadasun espai relatiu per poderadquirir recursos socials i materials necessaris per presentar una demanda. Per altra banda, les patronas estaven decidides a intentar mantenir el control sobre les seves prerrogatives i privilegis, dels quals les patrocinadasn’eren una part integral. No obstant això, la “propietat” sobre persones esclavitzades per part de dones adinerades i no adinerades encara ha de ser examinada per la historiografia de l’esclavitud a Cuba. Aquesta contribució posa el focus en com les disputes legals entre patrocinadasi patronaspodien representar una font primària significativa per estudiar aquest fet rellevant. A més, les mateixes fonts podrien assenyalar el paper crucial que aquestes manifestacions conflictives d’agències tingueren en el trencament gradual del sistema de patronato. (Article en anlgès)
DECENTERING THE ENLIGHTENMENT: CROSSING GLOBAL AND GENDER PERSPECTIVES
Wikicommons
Mónica Bolufer (monica.bolufer@uv.es); Elena Serrano (elena.is.serrano@gmail.com)
La història global i transnacional, i la història de les dones i de gènere són corrents historiogràfiques dinàmiques que conviden a una més intens intercanvi d’idees -especialment en els estudis sobre la Il·lustració i els seu llegat obert. El nostre article pretén estimular els debats teòrics i metodològics sobre com aquestes aproximacions poden interactuar de forma fructífera. Què pot aportar una perspectiva de gènere a les perspectives actuals sobre la Il·lustració global? I viceversa, com contribueixen les perspectives globals i transnacionals interessades en les transferències culturals, conscients de l’imperi, la raça, i la etnicitat, als estudis actuals sobre gènere i la Il·lustració? Construint sobre la experiència i la investigació en curs del nostre projecte col·lectiu CIRGEN: Circulating Gender in the Global Enlightenment: Ideas, Networks, Agencies, tenim l’objectiu de centrar els esforços en descentrar la Il·lustració en els seus múltiples sentits en relació amb les geografies, actors i mirades. (Article en anglès)
La història global i transnacional, i la història de les dones i de gènere són corrents historiogràfiques dinàmiques que conviden a una més intens intercanvi d’idees -especialment en els estudis sobre la Il·lustració i els seu llegat obert. El nostre article pretén estimular els debats teòrics i metodològics sobre com aquestes aproximacions poden interactuar de forma fructífera. Què pot aportar una perspectiva de gènere a les perspectives actuals sobre la Il·lustració global? I viceversa, com contribueixen les perspectives globals i transnacionals interessades en les transferències culturals, conscients de l’imperi, la raça, i la etnicitat, als estudis actuals sobre gènere i la Il·lustració? Construint sobre la experiència i la investigació en curs del nostre projecte col·lectiu CIRGEN: Circulating Gender in the Global Enlightenment: Ideas, Networks, Agencies, tenim l’objectiu de centrar els esforços en descentrar la Il·lustració en els seus múltiples sentits en relació amb les geografies, actors i mirades. (Article en anglès)
HERMANAS DE LABOR CONTRA LA GUERRA, LA INTEVENCIÓN MILITAR Y EL FASCISMO: LA UNIÓN LABORISTA DE MUJERES EN CUBA, 1930-1938
ecured.cu
Kenia Santa Herrera Izquierdo (kenita92@nauta.cu); Abubacar Fofana León (abubacal@gmail.com)
La Unión Laborista de Mujeres (ULM), va ser una organització femenina creada el maig de 1930 a la qual podien pertànyer totes les dones sense distinció de raça, classe o creença, disposades a lluitar per un ampli programa de reivindicacions que anava més enllà del marc del feminisme. Es van destacar per la seva activa participació en la lluita contra la tirania de Gerardo Machado (1925-1933), durant el període republicà i, a més, per la seva adhesió al procés revolucionari dels anys trenta. Per les seves activitats polítiques, molts dels seus membres van patir persecució i presó.En aquest procés historicorevolucionari va participar l'advocada cubana Ofelia Domínguez Navarro, que esconsidera la primera dona notària a Cuba. Ofelia, es va destacar com a líder de la ULM advocant pels drets de la dona cubana, lluitant contra l'opressió machadista, i posteriorment en funcions d'altres assumptes d'interès nacional i internacional. Els objectius d'aquest treball són analitzar l'exercici d'aquesta organització durant la lluita antimachadista i sobre la seva acció política contra la guerra i el feixisme durant la dècada del trenta del segle XX. També exposar algunes consideracions sobre l'activisme polític d'Ofelia Domínguez Navarro, i algunes dels seus col·legues de tasca i acció durant el període. (Article en anglès)
La Unión Laborista de Mujeres (ULM), va ser una organització femenina creada el maig de 1930 a la qual podien pertànyer totes les dones sense distinció de raça, classe o creença, disposades a lluitar per un ampli programa de reivindicacions que anava més enllà del marc del feminisme. Es van destacar per la seva activa participació en la lluita contra la tirania de Gerardo Machado (1925-1933), durant el període republicà i, a més, per la seva adhesió al procés revolucionari dels anys trenta. Per les seves activitats polítiques, molts dels seus membres van patir persecució i presó.En aquest procés historicorevolucionari va participar l'advocada cubana Ofelia Domínguez Navarro, que esconsidera la primera dona notària a Cuba. Ofelia, es va destacar com a líder de la ULM advocant pels drets de la dona cubana, lluitant contra l'opressió machadista, i posteriorment en funcions d'altres assumptes d'interès nacional i internacional. Els objectius d'aquest treball són analitzar l'exercici d'aquesta organització durant la lluita antimachadista i sobre la seva acció política contra la guerra i el feixisme durant la dècada del trenta del segle XX. També exposar algunes consideracions sobre l'activisme polític d'Ofelia Domínguez Navarro, i algunes dels seus col·legues de tasca i acció durant el període. (Article en anglès)
MÁS ALLÁ DE LA LENGUA. UNA APROXIMACIÓN AL ANÁLISIS ICONOGRÁFICO DE MALINTZIN COMO GUERRERA EN LOS LIENZOS DE LA CONQUISTA: EL LIENZO DE TXACALA Y EL MANUSCRITO DE GLASGOW
Imatge inclosa a l'article
Nathaniel Sola Rubio (nateh0215@gmail.com)
Hernán Cortés va donar una concisa i breu definició de Malintzin (Malinche, Malinalli, o Doña Marina) a la descripció com “la lengua”, de la cual altres cronistes, més tard, s'hi van fer eco, passant a la historiografia com una partícip activa de la conquista. de Mèxic. No obstant, diversos investigadors i investigadores s'han esforçat per deconstruir el relat hegemònic que enalteix, ignora o menysté a la intèrpret. El present article s'integra en el conjunt d'aquests anàlisis i té per objectiu aproximar-se des dels mètodes de la Historia de l'Art a la representació de Malintzin com a guerrera en el "Lienzo de Tlaxcala" i el "Manuscrito de Glasgow". Els dos documents (de procedència tlaxcalteca) situaran a Malintzin en el centre de la narració pictogràfica, adjudicaran un paper que anirà més allà de la seva simple intervenció com a “lengua” del conquistador. S'exposaran les relacions iconogràfiques i contextuals que acullen la imatge de Malintzin com a guerrera al voltant de la tradició cultural procedent de l'univers indígena i l'europeu, amb la finalitat d'observar les influències que han marcat l'imaginari de Malintzin a partir d'una figura vinculada a la legitimitat i el místic. (Article en espanyol)
Hernán Cortés va donar una concisa i breu definició de Malintzin (Malinche, Malinalli, o Doña Marina) a la descripció com “la lengua”, de la cual altres cronistes, més tard, s'hi van fer eco, passant a la historiografia com una partícip activa de la conquista. de Mèxic. No obstant, diversos investigadors i investigadores s'han esforçat per deconstruir el relat hegemònic que enalteix, ignora o menysté a la intèrpret. El present article s'integra en el conjunt d'aquests anàlisis i té per objectiu aproximar-se des dels mètodes de la Historia de l'Art a la representació de Malintzin com a guerrera en el "Lienzo de Tlaxcala" i el "Manuscrito de Glasgow". Els dos documents (de procedència tlaxcalteca) situaran a Malintzin en el centre de la narració pictogràfica, adjudicaran un paper que anirà més allà de la seva simple intervenció com a “lengua” del conquistador. S'exposaran les relacions iconogràfiques i contextuals que acullen la imatge de Malintzin com a guerrera al voltant de la tradició cultural procedent de l'univers indígena i l'europeu, amb la finalitat d'observar les influències que han marcat l'imaginari de Malintzin a partir d'una figura vinculada a la legitimitat i el místic. (Article en espanyol)
ressenyes
El-Rouayheb, Khaled. Before Homosexuality in the Arab-Islamic World, 1500-1800. Chicago University Press, 2005. Ressenyat per Jorge García
Smith, Nicola J. Capitalism's Sexual History. Oxford University Press, 2020. Ressenyat per Alexandre Pichel-Vázquez
ARTicles DE MISCELàNEA
"TRIALLING... AND ERRING": A HISTORICAL OVERVIEW OF HOUSING IN PETROGRAD, LENINGRAD, AND SAINT PETERSBURG
Imatge inclosa a l'article
Aris Dougàs Chavarria (aris.dougas01@alumni.upf.edu)
Aquest article ofereix una visió històrica de l'habitatge a Sant Petersburg des del final de l'Imperi tsarista fins a la Unió Soviètica i la Federació Russa successora. Es divideix en cinc parts: una introducció, tres apartats que tracten els diferents models d'habitatge promulgats per les tres entitats polítiques que han gestionat la ciutat de Petrograd, després Leningrad i, finalment, Sant Petersburg, i una conclusió. Aquestes tres entitats són, respectivament, l'imperi rus, la Unió Soviètica i la Federació Russa. D'aquesta manera, la primera part dóna una visió de l'habitatge de Petrograd abans de la Primera Guerra Mundial i durant les revolucions de 1917 i 1918 i la Guerra Civil Russa, tractant el deteriorament del parc d'habitatges. La segona secció analitza la situació de l'habitatge a la Unió Soviètica en general, però també a Leningrad, examinant les polítiques d'habitatge realitzades en temps de Josef Stalin, Nikita Khrushchev, Leonid Brezhnev i Mikhail Gorbatxov. El tercer avalua el procés de privatització de l'habitatge a la Federació de Rússia, analitzant les raons del seu desenvolupament imperfecte. Finalment, la conclusió suggereix que cap dels models d'habitatges en arbres esmentats anteriorment ha estat capaç de fer front amb èxit a l'escassetat d'habitatges i assenyala Nikita Khrushchev com el líder que més va fer per alleujar l'escassetat d'habitatges. (Article en anglès)
Aquest article ofereix una visió històrica de l'habitatge a Sant Petersburg des del final de l'Imperi tsarista fins a la Unió Soviètica i la Federació Russa successora. Es divideix en cinc parts: una introducció, tres apartats que tracten els diferents models d'habitatge promulgats per les tres entitats polítiques que han gestionat la ciutat de Petrograd, després Leningrad i, finalment, Sant Petersburg, i una conclusió. Aquestes tres entitats són, respectivament, l'imperi rus, la Unió Soviètica i la Federació Russa. D'aquesta manera, la primera part dóna una visió de l'habitatge de Petrograd abans de la Primera Guerra Mundial i durant les revolucions de 1917 i 1918 i la Guerra Civil Russa, tractant el deteriorament del parc d'habitatges. La segona secció analitza la situació de l'habitatge a la Unió Soviètica en general, però també a Leningrad, examinant les polítiques d'habitatge realitzades en temps de Josef Stalin, Nikita Khrushchev, Leonid Brezhnev i Mikhail Gorbatxov. El tercer avalua el procés de privatització de l'habitatge a la Federació de Rússia, analitzant les raons del seu desenvolupament imperfecte. Finalment, la conclusió suggereix que cap dels models d'habitatges en arbres esmentats anteriorment ha estat capaç de fer front amb èxit a l'escassetat d'habitatges i assenyala Nikita Khrushchev com el líder que més va fer per alleujar l'escassetat d'habitatges. (Article en anglès)
UNA MIRADA AL DIFÍCIL EQUILIBRIO ENTRE PODER Y LITERATURA A TRAVÉS DE LA EXPERIENCIA DE JOAN ESTERLICH
Enciclopedia.cat
Ivan Lo Giudice (ivan.logiudice@unive.it)
Joan Estelrich va protagonitzar alguns dels projectes culturals més destacats de Catalunya i, a l'època d'entreguerres, va destacar pel seu activisme a l'organització de les estratègies catalanistes de Francesc Cambó. L'any en què se celebren els cent anys de la Fundació Bernat Metge, aquest article se centra en l'enllaç entre poder i literatura des de la perspectiva dels estudis de les cultures i destaca la importància que la producció cultural ha tingut per promoure ideals polítics. El recurs a alguns materials d'arxiu inèdits permetrà veure més detalladament les aspiracions i, en alguns casos, els recels que l'enllaç amb el poder va comportar per a Estelrich. (Article en espanyol)
Joan Estelrich va protagonitzar alguns dels projectes culturals més destacats de Catalunya i, a l'època d'entreguerres, va destacar pel seu activisme a l'organització de les estratègies catalanistes de Francesc Cambó. L'any en què se celebren els cent anys de la Fundació Bernat Metge, aquest article se centra en l'enllaç entre poder i literatura des de la perspectiva dels estudis de les cultures i destaca la importància que la producció cultural ha tingut per promoure ideals polítics. El recurs a alguns materials d'arxiu inèdits permetrà veure més detalladament les aspiracions i, en alguns casos, els recels que l'enllaç amb el poder va comportar per a Estelrich. (Article en espanyol)
entrevista
Entrevista a José Herrera Plaza. Fuentes orales, fondos hemerográficos y divulgación de los estudios históricos del franquismo: el caso de estudio del accidente nuclear de Palomares. Realizada por José Antonio Abreu Colombri
