articles
the korean diaspora in manchuria-korean ambitions, manchurian dreams, japanese realities
Mapa japonès de Corea, 1882
Frank Jacob ([email protected])
La història moderna de Corea fou determinada per les ambicions expansionistes japoneses: des de l’obertura forçada de la península coreana el 1876 fins al final de la Segona Guerra Mundial el 1945. Com una línia vermella, podem traçar aquestes ambicions japoneses; des del discurs sobre una invasió de Corea (Seikanron) el 1873, passant per l’obertura de Corea, la guerra amb la Xina entre 1894-1895 i la guerra russo-japonesa, que havia estat lluitada per a guanyar una posició hegemònica a Corea, el tractat Katsura-Taft, pel qual els Estats Units i Japó dibuixaren les fronteres dels seus objectius imperials, fins a la lenta annexió de l’estat coreà, que passà a formar part de l’imperi japonès el 1910. El principal objectiu de la política Meiji havia estat el total control del país veí. Entre el 1905 i 1910, el govern japonès sobreposà els drets japonesos a Corea fent decréixer l’estatus independent del govern coreà. Els mateixos coreans foren incapaços d’aturar aquest esdeveniment i la comunitat internacional no estava disposada a interferir en favor de l’estat coreà, malgrat que una delegació assistí a la conferència de pau, a l'Haia, el 1907.
La història moderna de Corea fou determinada per les ambicions expansionistes japoneses: des de l’obertura forçada de la península coreana el 1876 fins al final de la Segona Guerra Mundial el 1945. Com una línia vermella, podem traçar aquestes ambicions japoneses; des del discurs sobre una invasió de Corea (Seikanron) el 1873, passant per l’obertura de Corea, la guerra amb la Xina entre 1894-1895 i la guerra russo-japonesa, que havia estat lluitada per a guanyar una posició hegemònica a Corea, el tractat Katsura-Taft, pel qual els Estats Units i Japó dibuixaren les fronteres dels seus objectius imperials, fins a la lenta annexió de l’estat coreà, que passà a formar part de l’imperi japonès el 1910. El principal objectiu de la política Meiji havia estat el total control del país veí. Entre el 1905 i 1910, el govern japonès sobreposà els drets japonesos a Corea fent decréixer l’estatus independent del govern coreà. Els mateixos coreans foren incapaços d’aturar aquest esdeveniment i la comunitat internacional no estava disposada a interferir en favor de l’estat coreà, malgrat que una delegació assistí a la conferència de pau, a l'Haia, el 1907.
EL EXILIO JUDIOASQUENAZÍ EN BARCELONA (1933-1945). UN ROMPECABEZAS QUE PIDE SER ESCLARECIDO
Revista madrilenya Estampa, 16 de febrer de 1935
Manu Valentín ([email protected])
Aquest article estudia l’exili jueu-asquenazí a Barcelona en el període des de l’adveniment del nazisme a Alemanya, al gener de 1933, fins a la fi de la Segona Guerra Mundial a Europa, al maig de 1945. La investigació se centrarà en els recorreguts de diversos refugiats a la ciutat comtal. En el període analitzat va tenir lloc una doble onada migratòria: la primera, concentrada entre mitjans de l'any 1933 i el començament de la Guerra Civil Espanyola, i la segona que va coincidir amb la Segona Guerra Mundial. L’article pretén omplir el buit deixat per la historiografia espanyola teixint el fil d’una memòria col · lectiva d’una comunitat de refugiats jueus que van lluitar per establir-se en la ciutat. Basant-se en les entrevistes amb els refugiats i els seus descendents, el present estudi empra l’enfocament microhistòric, amb la intenció de rescatar la memòria dels refugiats, elevant les experiències personals al grau d'esdeveniments històrics. L’article és una anticipació dels temes que inclourà el projecte Verbannung: l’exili jueu-alemany (1933-1945), que porta a terme la plataforma cultural jueva Mozaika, i com a tal presenta només una part de les investigacions en curs.
Aquest article estudia l’exili jueu-asquenazí a Barcelona en el període des de l’adveniment del nazisme a Alemanya, al gener de 1933, fins a la fi de la Segona Guerra Mundial a Europa, al maig de 1945. La investigació se centrarà en els recorreguts de diversos refugiats a la ciutat comtal. En el període analitzat va tenir lloc una doble onada migratòria: la primera, concentrada entre mitjans de l'any 1933 i el començament de la Guerra Civil Espanyola, i la segona que va coincidir amb la Segona Guerra Mundial. L’article pretén omplir el buit deixat per la historiografia espanyola teixint el fil d’una memòria col · lectiva d’una comunitat de refugiats jueus que van lluitar per establir-se en la ciutat. Basant-se en les entrevistes amb els refugiats i els seus descendents, el present estudi empra l’enfocament microhistòric, amb la intenció de rescatar la memòria dels refugiats, elevant les experiències personals al grau d'esdeveniments històrics. L’article és una anticipació dels temes que inclourà el projecte Verbannung: l’exili jueu-alemany (1933-1945), que porta a terme la plataforma cultural jueva Mozaika, i com a tal presenta només una part de les investigacions en curs.
ASSAIGS
EL DRAMA DE L'HISTORIADOR I LA FI QUE NO ARRIBA MAI: L'EPISTOLARI JOAN ESTELRICH- CARLES E. MASCARENYES (1936-1937), EL DIETARI D'ESTELRICH I LES CARTES DE LUIGI STURZO A SUGRANYES DE FRANCH (1937-1939)
Arnau González i Vilalta ([email protected])
Arnau González Vilalta presenta un assaig dividit en dues parts clarament diferenciades. En primer lloc planteja una reflexió entorn els problemes i dificultats de l’ofici d’historiador, concretats en aquest cas en el que ell anomena "els ritmes dels elements que conflueixen a destemps i dissociats" en la recerca històrica: els retards en l’edició del llibre, l’obertura de nous arxius, l’aparició de noves fonts o, fins i tot, la defunció de testimonis orals en moments crucials del procés de publicació, que convertirien les possibles –i potser necessàries, modificacions o ampliacions del treball en massa costoses. En aquest sentit, i com a segon bloc de l’assaig, l’autor presenta el cas concret del seu llibre La tercera Catalunya (Barcelona, 2013) –el qual indaga en la situació política a la Catalunya entre 1936 i 1940 de la mà de les converses epistolars entre Ramon Sugranyes i Carles Eugeni Mascarenyes, dos catalanistes catòlics partidaris d’una "tercera via" per a la resolució pacífica del conflicte; de l’aparició, quan ja no hi havia marxa enrere en la publicació del llibre, de dues noves monografies sobre l’objecte d’estudi, així com de noves troballes als arxius, totes elles aportant nova llum a la investigació del cas; i de com, d’aquesta manera, ha estat imprescindible un assaig com aquest per poder ampliar un estudi de cas el llibre del qual ja no podia ampliar-se més. Al final de l’assaig, a més, s’hi afegeix l’apèndix documental en qüestió.
Arnau González Vilalta presenta un assaig dividit en dues parts clarament diferenciades. En primer lloc planteja una reflexió entorn els problemes i dificultats de l’ofici d’historiador, concretats en aquest cas en el que ell anomena "els ritmes dels elements que conflueixen a destemps i dissociats" en la recerca històrica: els retards en l’edició del llibre, l’obertura de nous arxius, l’aparició de noves fonts o, fins i tot, la defunció de testimonis orals en moments crucials del procés de publicació, que convertirien les possibles –i potser necessàries, modificacions o ampliacions del treball en massa costoses. En aquest sentit, i com a segon bloc de l’assaig, l’autor presenta el cas concret del seu llibre La tercera Catalunya (Barcelona, 2013) –el qual indaga en la situació política a la Catalunya entre 1936 i 1940 de la mà de les converses epistolars entre Ramon Sugranyes i Carles Eugeni Mascarenyes, dos catalanistes catòlics partidaris d’una "tercera via" per a la resolució pacífica del conflicte; de l’aparició, quan ja no hi havia marxa enrere en la publicació del llibre, de dues noves monografies sobre l’objecte d’estudi, així com de noves troballes als arxius, totes elles aportant nova llum a la investigació del cas; i de com, d’aquesta manera, ha estat imprescindible un assaig com aquest per poder ampliar un estudi de cas el llibre del qual ja no podia ampliar-se més. Al final de l’assaig, a més, s’hi afegeix l’apèndix documental en qüestió.
BREVE REFLEXIÓN SOBRE LA NUEVA HISTORIA, SUS ORÍGENES, Y SUS ACTORES ACTUALES EN LA LATINOAMÉRICA DE HOY
Camilo Triana ([email protected])
El següent assaig analitza l’estat actual de la Història a Amèrica Llatina. A partir de l’ús de quatre textos, l’autor posa en dubte els discursos historiogràfics nacionals clàssics, els quals considera deutors de les narratives colonialistes. En relació amb això, l’autor dóna suport a una Història més viva, multidisciplinària i amb més fonts, no només per a trencar amb el discurs oficial i aconseguir una de més "veritable", sinó també per a reforçar la disciplina en uns moments en què alguns acadèmics clamen “el final de la Història”, especialment després de la caiguda dels règims comunistes.
El següent assaig analitza l’estat actual de la Història a Amèrica Llatina. A partir de l’ús de quatre textos, l’autor posa en dubte els discursos historiogràfics nacionals clàssics, els quals considera deutors de les narratives colonialistes. En relació amb això, l’autor dóna suport a una Història més viva, multidisciplinària i amb més fonts, no només per a trencar amb el discurs oficial i aconseguir una de més "veritable", sinó també per a reforçar la disciplina en uns moments en què alguns acadèmics clamen “el final de la Història”, especialment després de la caiguda dels règims comunistes.
THE UNSETTLED DEBATE: MONARCHY AND REPUBLIC IN SPAIN AND GREECE IN THE INTERWAR YEARS
Enric Ucelay-Da Cal ([email protected])
El següent assaig examina el desenvolupament polític a Espanya i Grècia en el període entre la Primera i la Segona Guerra Mundial, comparant aquests dos països mediterranis i situant-los en un context europeu i global més ampli. El conflicte entre els partidaris de la monarquia i la república com a formes de govern va ser molt important en el debat polític d’ambdós països, influint en la seva història d’una manera molt notable. La discussió d’aquestes dinàmiques complicades ajudarà a apreciar millor els problemes als que Espanya i Grècia s’enfrontaven en aquest moment, contribuint així mateix a una comprensió més profunda d’algunes de les característiques clau del canvi històric en aquests dos països.
El següent assaig examina el desenvolupament polític a Espanya i Grècia en el període entre la Primera i la Segona Guerra Mundial, comparant aquests dos països mediterranis i situant-los en un context europeu i global més ampli. El conflicte entre els partidaris de la monarquia i la república com a formes de govern va ser molt important en el debat polític d’ambdós països, influint en la seva història d’una manera molt notable. La discussió d’aquestes dinàmiques complicades ajudarà a apreciar millor els problemes als que Espanya i Grècia s’enfrontaven en aquest moment, contribuint així mateix a una comprensió més profunda d’algunes de les característiques clau del canvi històric en aquests dos països.
ressenyes
Chris Harman, A People's History of the World, ressenyat per Robert D. King ([email protected])
Mauricio Tenorio Trillo, Culturas y memoria: manual para ser historiador, ressenyat per Alfonso Colorado ([email protected])
Mauricio Tenorio Trillo, Culturas y memoria: manual para ser historiador, ressenyat per Alfonso Colorado ([email protected])
