ARTICLES
Iconoclasia y 'aniconismo': correspondencias entre el mundo islámico y el mundo cristiano
Alessandra Caputo ([email protected])
Cultura i art islàmic i europeu semblen ser, a nivell conceptual i formal, diametralment oposats. No obstant això, si es fa una ullada més profunda a la història de l'art islàmic i europeu, es poden observar diversos punts de similitud, contacte continu i un intercanvi enorme d'idees i estils. Aquest article analitza el concepte de la iconoclàstia aplicada a l'art cristià i islàmic, i les diferents finalitats per a les quals han tingut lloc les accions iconoclastes contra les obres d'art i els monuments arquitectònics. Seguint l'exemple dels diferents autors especialitzats en l'art i la cultura islàmica com Titus Burckhardt, es distingeix la diferència principal entre la destrucció d'obres d'art per motius polítics i la prohibició de reproduir imatges que representen a Déu i al sagrat.
Cultura i art islàmic i europeu semblen ser, a nivell conceptual i formal, diametralment oposats. No obstant això, si es fa una ullada més profunda a la història de l'art islàmic i europeu, es poden observar diversos punts de similitud, contacte continu i un intercanvi enorme d'idees i estils. Aquest article analitza el concepte de la iconoclàstia aplicada a l'art cristià i islàmic, i les diferents finalitats per a les quals han tingut lloc les accions iconoclastes contra les obres d'art i els monuments arquitectònics. Seguint l'exemple dels diferents autors especialitzats en l'art i la cultura islàmica com Titus Burckhardt, es distingeix la diferència principal entre la destrucció d'obres d'art per motius polítics i la prohibició de reproduir imatges que representen a Déu i al sagrat.
Un ejemplo de museo universitario: el Museo de Artes y Tradiciones Populares de la Universidad Autónoma de Madrid
Ana Isabel Díaz-Plaza ([email protected])
Els museus universitaris, en molts de casos col·leccions de materials diversos, resulten de gran interès per a totes les disciplines que aborden l'estudi dels seus objectes, entre elles la història. El Museu d'Arts i Tradicions Populars de la Universitat Autònoma de Madrid permet, a través de la seva vasta col·lecció, comprovar les interconnexions culturals entre diferents zones geogràfiques, no només dins del panorama nacional, sinó també advertir les connexions entre diferents comunitats humanes allunyades en el espai físic i temporal que recorren a solucions similars per resoldre problemes o necessitats quotidianes.
Els museus universitaris, en molts de casos col·leccions de materials diversos, resulten de gran interès per a totes les disciplines que aborden l'estudi dels seus objectes, entre elles la història. El Museu d'Arts i Tradicions Populars de la Universitat Autònoma de Madrid permet, a través de la seva vasta col·lecció, comprovar les interconnexions culturals entre diferents zones geogràfiques, no només dins del panorama nacional, sinó també advertir les connexions entre diferents comunitats humanes allunyades en el espai físic i temporal que recorren a solucions similars per resoldre problemes o necessitats quotidianes.
Islamic law and slavery in premodern West Africa
Marta García ([email protected])
Aquest article examina una sèrie de textos legals sobre esclavitud i esclavització a l'Àfrica occidental premoderna, escrits per Ahmad Baba al-Tinbukti (963/1556-1036/1627). En aquestes opinions jurídiques (fatawa, fàtues, i aywiba, responsa legals) Ahmad Baba dóna resposta a vàries qüestions sobre la legalitat d'esclavitzar diferents grups ètnics del bilad al-sudan, i sobre el procediment legal a seguir amb els esclaus que reclamen la llibertat per haber estat capturats essent lliures. La posició de l'autor al respecte emfatitza clarament que a l'Islam l'esclavitud no està relacionada amb la raça, sinó amb la no pertinença a l'Islam, refutant d'aquesta manera prejudicis contemporanis que establien que els africans eren esclaus per naturalesa. No obstant això, la relació de l'autor amb el comerç transaharià d'esclaus va poder condicionar la motivació i eficàcia d'aquests textos legals.
Aquest article examina una sèrie de textos legals sobre esclavitud i esclavització a l'Àfrica occidental premoderna, escrits per Ahmad Baba al-Tinbukti (963/1556-1036/1627). En aquestes opinions jurídiques (fatawa, fàtues, i aywiba, responsa legals) Ahmad Baba dóna resposta a vàries qüestions sobre la legalitat d'esclavitzar diferents grups ètnics del bilad al-sudan, i sobre el procediment legal a seguir amb els esclaus que reclamen la llibertat per haber estat capturats essent lliures. La posició de l'autor al respecte emfatitza clarament que a l'Islam l'esclavitud no està relacionada amb la raça, sinó amb la no pertinença a l'Islam, refutant d'aquesta manera prejudicis contemporanis que establien que els africans eren esclaus per naturalesa. No obstant això, la relació de l'autor amb el comerç transaharià d'esclaus va poder condicionar la motivació i eficàcia d'aquests textos legals.
Atuendos femeninos e influencias extranjeras en ámbito cortesano durante los primeros Tang (618-756) a través del ajuar funerario
Núria Ribas ([email protected])
La Xina de la dinastia Tang es caracteritza per la seva societat cosmopolita i oberta. En aquesta, la dona va ocupar un paper destacat, gaudint d'una llibertat sense parangó. Els aixovars funeraris d'aquest període constitueixen una font documental, referència cronològica i testimoni clau del seu moment. Aquest estudi es proposa il·lustrar el món femení en l'àmbit cortesà a partir de figures de l'aixovar funerari. El discurs es centra únicament en la primera part de la dinastia, posant especial èmfasi en les influències estrangeres.
La Xina de la dinastia Tang es caracteritza per la seva societat cosmopolita i oberta. En aquesta, la dona va ocupar un paper destacat, gaudint d'una llibertat sense parangó. Els aixovars funeraris d'aquest període constitueixen una font documental, referència cronològica i testimoni clau del seu moment. Aquest estudi es proposa il·lustrar el món femení en l'àmbit cortesà a partir de figures de l'aixovar funerari. El discurs es centra únicament en la primera part de la dinastia, posant especial èmfasi en les influències estrangeres.
El hambre en Colombia: hambre y conflicto, 1984-2009
Camilo Triana ([email protected])
Aquest article analitza la història i els problemes de la producció d'aliments a Colòmbia entre 1984 i 2009. L'enfocament principal de l'estudi es dirigeix cap a l'anàlisi de les directives agrícoles dels diferents governs i els seus objectius de desenvolupament que s'emmarquen en polítiques macroeconòmiques dels darrers vint anys. En aquest període, el creixement econòmic estable que va viure Colòmbia es va veure contrariat per la incapacitat de rebaixar el nombre de les persones que passen fam. És un problema multicausal que té a veure amb l'incessant conflicte armat, el repartiment desigual de la terra, el narcotràfic i algunes polítiques controvertides del govern. Entre altres coses, aquest article també planteja la pregunta de com Colòmbia pot assegurar la seva sobirania alimentària.
Aquest article analitza la història i els problemes de la producció d'aliments a Colòmbia entre 1984 i 2009. L'enfocament principal de l'estudi es dirigeix cap a l'anàlisi de les directives agrícoles dels diferents governs i els seus objectius de desenvolupament que s'emmarquen en polítiques macroeconòmiques dels darrers vint anys. En aquest període, el creixement econòmic estable que va viure Colòmbia es va veure contrariat per la incapacitat de rebaixar el nombre de les persones que passen fam. És un problema multicausal que té a veure amb l'incessant conflicte armat, el repartiment desigual de la terra, el narcotràfic i algunes polítiques controvertides del govern. Entre altres coses, aquest article també planteja la pregunta de com Colòmbia pot assegurar la seva sobirania alimentària.
ressenyes
Philipp Blom, Años de vértigo. Cultura y cambio en Occidente, 1900-1914, ressenyat per Sebastià Bennassar ([email protected])
Patrick Boucheron (dir.), Historie du monde au XVième scièle, ressenyat per Soizic Croguennenc ([email protected])
Jane Burbank i Frederick Cooper, Imperios. Una nueva visión de la Historia Universal, ressenyat per Óscar González Camaño ([email protected])
Eloy Martín Corrales (ed.), La Semana trágica. Entre las barricadas de Barcelona y el Barranco del Lobo, ressenyat per Miquel de la Rosa ([email protected])
John R. i William H. McNeill, The Human Web: A Bird's-eye View of World History, ressenyat per Núria Sallés Vilaseca ([email protected])
Fred Spier, Big History and the Future of Humanity, ressenyat per Daniel Parsons ([email protected])
Patrick Boucheron (dir.), Historie du monde au XVième scièle, ressenyat per Soizic Croguennenc ([email protected])
Jane Burbank i Frederick Cooper, Imperios. Una nueva visión de la Historia Universal, ressenyat per Óscar González Camaño ([email protected])
Eloy Martín Corrales (ed.), La Semana trágica. Entre las barricadas de Barcelona y el Barranco del Lobo, ressenyat per Miquel de la Rosa ([email protected])
John R. i William H. McNeill, The Human Web: A Bird's-eye View of World History, ressenyat per Núria Sallés Vilaseca ([email protected])
Fred Spier, Big History and the Future of Humanity, ressenyat per Daniel Parsons ([email protected])
editorial
Benvinguts al número 2 d'Entremons: UPF Journal of World History.
Entremons és un projecte en constant evolució, que millora dia a dia. En aquest segon número podreu observar els canvis que hem introduït en el disseny dels articles i les ressenyes i també del web, així com el treball que hem dut a terme en el terreny de la correcció i l'edició dels textos. Assolir progressivament els màxims nivells de qualitat, tant formal com de contingut, és per a nosaltres un objectiu irrenunciable.
Volem ser útils als nostres lectors; esdevenir una plataforma seriosa per a tots els historiadors novells, per tal que hi puguin publicar els seus treballs i recerques en l'àmbit de la world history. I també un lloc de trobada per a tots els interessats en la història. Ho volem fer des del rigor científic, sense renunciar a ser atractius per a un públic ampli.
Els articles d'aquest número incideixen en el coneixement d'àmbits del món que fins fa no gaire havien passat desapercebuts per a la historiografia. Les relacions entre el món islàmic i el cristià a través de l'art; l'esclavatge a l'Àfrica occidental premoderna, passant per la fam i la conflictivitat a Colòmbia fins a la vestimenta de la Xina dels Tang són alguns dels temes de què s'hi tracta. Un cop d'ull als museus universitaris i un recorregut pel concepte de big history completen el ventall. En l'apartat de ressenyes trobareu referències a publicacions destacades de la historiografia actual, que parlen de les darreres reflexions a l'entorn dels imperis, la Setmana Tràgica, la big history, el procés de canvi cultural a l'Occident de les primeries del segle XX, el món a tombants de l'època moderna i una visió de conjunt de la world history.
Entremons no és només una revista en línia. Darrerament s'ha configurat com a associació que pretén dur a terme activitats diverses en pro de la divulgació del coneixement històric. Treballem per estrènyer vincles amb organitzacions de world history a nivell internacional. L'assistència d'alguns membres del nostre Consell Editorial a reunions científiques d'alt nivell i els recents contactes mantinguts amb la World History Association (WHA) són una excel·lent mostra d'aquesta cooperació. La intervenció en directe, mitjançant videoconferència, del director executiu de la WHA, Winston Welch, a la presentació d'aquest segon número va marcar el primer pas dels projectes conjunts.
Al llarg del curs, Entremons durà a terme un cicle de cinema sobre la construcció del món contemporani a través de les ciutats, en què participaran destacats especialistes. Així mateix, a mitjans de desembre organitzarem una jornada metodològica de treball historiogràfic que, esperem, serà del vostre interès.
Us engresquem a fer-hi una ullada i a treure profit de tot el que Entremons us posa a l'abast. Sabem que encara falta molta feina a fer i vosaltres sou la raó que ens mou a fer-la.
Entremons és un projecte en constant evolució, que millora dia a dia. En aquest segon número podreu observar els canvis que hem introduït en el disseny dels articles i les ressenyes i també del web, així com el treball que hem dut a terme en el terreny de la correcció i l'edició dels textos. Assolir progressivament els màxims nivells de qualitat, tant formal com de contingut, és per a nosaltres un objectiu irrenunciable.
Volem ser útils als nostres lectors; esdevenir una plataforma seriosa per a tots els historiadors novells, per tal que hi puguin publicar els seus treballs i recerques en l'àmbit de la world history. I també un lloc de trobada per a tots els interessats en la història. Ho volem fer des del rigor científic, sense renunciar a ser atractius per a un públic ampli.
Els articles d'aquest número incideixen en el coneixement d'àmbits del món que fins fa no gaire havien passat desapercebuts per a la historiografia. Les relacions entre el món islàmic i el cristià a través de l'art; l'esclavatge a l'Àfrica occidental premoderna, passant per la fam i la conflictivitat a Colòmbia fins a la vestimenta de la Xina dels Tang són alguns dels temes de què s'hi tracta. Un cop d'ull als museus universitaris i un recorregut pel concepte de big history completen el ventall. En l'apartat de ressenyes trobareu referències a publicacions destacades de la historiografia actual, que parlen de les darreres reflexions a l'entorn dels imperis, la Setmana Tràgica, la big history, el procés de canvi cultural a l'Occident de les primeries del segle XX, el món a tombants de l'època moderna i una visió de conjunt de la world history.
Entremons no és només una revista en línia. Darrerament s'ha configurat com a associació que pretén dur a terme activitats diverses en pro de la divulgació del coneixement històric. Treballem per estrènyer vincles amb organitzacions de world history a nivell internacional. L'assistència d'alguns membres del nostre Consell Editorial a reunions científiques d'alt nivell i els recents contactes mantinguts amb la World History Association (WHA) són una excel·lent mostra d'aquesta cooperació. La intervenció en directe, mitjançant videoconferència, del director executiu de la WHA, Winston Welch, a la presentació d'aquest segon número va marcar el primer pas dels projectes conjunts.
Al llarg del curs, Entremons durà a terme un cicle de cinema sobre la construcció del món contemporani a través de les ciutats, en què participaran destacats especialistes. Així mateix, a mitjans de desembre organitzarem una jornada metodològica de treball historiogràfic que, esperem, serà del vostre interès.
Us engresquem a fer-hi una ullada i a treure profit de tot el que Entremons us posa a l'abast. Sabem que encara falta molta feina a fer i vosaltres sou la raó que ens mou a fer-la.
