ARTICLES
La construcción del ciudadano colombiano. Medicina y educación durante el siglo XIX
Andrés Bateman ([email protected])
Aquest article examina el paper de la medicina i de la pedagogia en la construcció de la nacionalitat colombiana durant el segle XIX. La medicalització de la pobresa i de la malaltia, juntament amb l'educació, van fer de suport per a l'elaboració del prototip de ciutadà nacional ideat per les elits criolles. El desig de construir un tipus determinat de població va portar els dirigents a imposar un seguit de pràctiques concretes sobre els habitants, per tal que aquests esdevinguessin braços útils i productius per a la millora econòmica del país. Les idees del declivi racial i cultural va inspirar projectes que buscaven la salut i l'educació de la població dins d'un marc determinat, per així eliminar el que es percebia com a contaminació biològica i cultural.
Aquest article examina el paper de la medicina i de la pedagogia en la construcció de la nacionalitat colombiana durant el segle XIX. La medicalització de la pobresa i de la malaltia, juntament amb l'educació, van fer de suport per a l'elaboració del prototip de ciutadà nacional ideat per les elits criolles. El desig de construir un tipus determinat de població va portar els dirigents a imposar un seguit de pràctiques concretes sobre els habitants, per tal que aquests esdevinguessin braços útils i productius per a la millora econòmica del país. Les idees del declivi racial i cultural va inspirar projectes que buscaven la salut i l'educació de la població dins d'un marc determinat, per així eliminar el que es percebia com a contaminació biològica i cultural.
Birds and People. An outline of chinos in Mexico (1565-1700)
Rubén Carrillo ([email protected])
Aquest article és un resum estès de la tesi de màster de l'autor sobre la comunitat xinesa en el Mèxic colonial. La tesi va ser escrita en espanyol sota el títol de "Xinesos a Mèxic" i dipositada al setembre de 2010 a l'Institut d'Història Jaume Vicens Vives. Aquell document és una extensa transcripció, recopilació i anàlisi de gairebé totes les fonts que citen els mots "xinès" i "xinesa" conservades a l'Arxiu General de la Nació (AGN) ala Ciutat de Mèxic. Aquest article, però, va ser escrit en anglès expressament per aquesta publicació: mentre que els seus fonaments es poden trobar a "Xinesos a Mèxic", es trata d'un text totalment diferent.
Aquest article és un resum estès de la tesi de màster de l'autor sobre la comunitat xinesa en el Mèxic colonial. La tesi va ser escrita en espanyol sota el títol de "Xinesos a Mèxic" i dipositada al setembre de 2010 a l'Institut d'Història Jaume Vicens Vives. Aquell document és una extensa transcripció, recopilació i anàlisi de gairebé totes les fonts que citen els mots "xinès" i "xinesa" conservades a l'Arxiu General de la Nació (AGN) ala Ciutat de Mèxic. Aquest article, però, va ser escrit en anglès expressament per aquesta publicació: mentre que els seus fonaments es poden trobar a "Xinesos a Mèxic", es trata d'un text totalment diferent.
El Consejo de Indias i les illes Canàries, 1728-1760. La seva filosofia política a través de les consultas y pareceres
Jordi Closa ([email protected])
En aquest article s'intenta esbossar la filosofia subjacent darrera de les resolucions del Consejo de Indias a partir de l'estudi del cas concret de les Illes Canàries al s. XVIII. Per a tal fi s'han analitzat les 'consultas y pareceres' relatives a l'arxipèlag contingudes al 'códice' 754: "Consultas y pareceres dados a S.M. en asuntos de gobierno de indias vol. III", conservat a la unitat Consejo de Indias a l'apartat "Instituciones de Antiguo Régimen" del Archivo Histórico Nacional. Aquest còdex és accessible en versió digitalitzada al PARES (Portal de Archivos Españoles) del Ministerio de Cultura. El document conté les resolucions fetes pel Consejo entre el sis d'octubre de 1721 fins al 26 de novembre de 1765.
En aquest article s'intenta esbossar la filosofia subjacent darrera de les resolucions del Consejo de Indias a partir de l'estudi del cas concret de les Illes Canàries al s. XVIII. Per a tal fi s'han analitzat les 'consultas y pareceres' relatives a l'arxipèlag contingudes al 'códice' 754: "Consultas y pareceres dados a S.M. en asuntos de gobierno de indias vol. III", conservat a la unitat Consejo de Indias a l'apartat "Instituciones de Antiguo Régimen" del Archivo Histórico Nacional. Aquest còdex és accessible en versió digitalitzada al PARES (Portal de Archivos Españoles) del Ministerio de Cultura. El document conté les resolucions fetes pel Consejo entre el sis d'octubre de 1721 fins al 26 de novembre de 1765.
El REBELDE ROMÁNTICO: BAKUNIN Y EL ANARQUISMO
Gennadi Kneper ([email protected])
Mikhaïl Bakunin se sol considerar com un dels pares de l'anarquisme. L'activitat incansable i el compromís continu del revolucionari rus contra l'opressió justifiquen aquest punt de vista. Això sí, l'anarquisme va constituir l'última fase en el desenvolupament polític de Bakunin, que és un conjunt de períodes en què aquest va defensar posicions a voltes molt contradictòries. Per entendre-les millor ajudar molt considerar Bakunin com un autor romàntic. Aquest article pretén explorar precisament aquest enfocament. L'anàlisi abasta el període inicial de la trajectòria de Bakunin, que, sent un fill d'una família de terratinents russos, va triar el camí del rebel sempitern, convertint-se en un mite revolucionari. Els escrits polítics de Bakunin constitueixen un exemple extraordinari de prosa polèmica eficaç. Plens d'ímpetu i fantasia, els seus pamflets i articles promouen una postura que apunta a la descomposició del tot ordenat i burgès que forma part de la prosa monòtona de la vida quotidiana: un punt de vista marcat per corrents literàries com Sturm und Drang i el romanticisme, que van contribuir al desassossec i l'afany de saber de Bakunin, convertint-lo en un cercador etern i un rebel romàntic.
Mikhaïl Bakunin se sol considerar com un dels pares de l'anarquisme. L'activitat incansable i el compromís continu del revolucionari rus contra l'opressió justifiquen aquest punt de vista. Això sí, l'anarquisme va constituir l'última fase en el desenvolupament polític de Bakunin, que és un conjunt de períodes en què aquest va defensar posicions a voltes molt contradictòries. Per entendre-les millor ajudar molt considerar Bakunin com un autor romàntic. Aquest article pretén explorar precisament aquest enfocament. L'anàlisi abasta el període inicial de la trajectòria de Bakunin, que, sent un fill d'una família de terratinents russos, va triar el camí del rebel sempitern, convertint-se en un mite revolucionari. Els escrits polítics de Bakunin constitueixen un exemple extraordinari de prosa polèmica eficaç. Plens d'ímpetu i fantasia, els seus pamflets i articles promouen una postura que apunta a la descomposició del tot ordenat i burgès que forma part de la prosa monòtona de la vida quotidiana: un punt de vista marcat per corrents literàries com Sturm und Drang i el romanticisme, que van contribuir al desassossec i l'afany de saber de Bakunin, convertint-lo en un cercador etern i un rebel romàntic.
Bartolomé de las CasaS, entre la expansión de la fe y el reconocimiento del 'otro'
Juan Francisco Martínez ([email protected])
Convençut de la importància i la vigència de les seves idees, en aquest breu treball s'analitza la filosofia política crítica de Fray Bartolomé de las Casas davant l'holocaust social i cultural que va significar la conquesta d'Amèrica. S'estudia particularment la seva concepció sobre la humanitat dels pobles originaris, la seva interpretació sobre l'evangelització i el seu posicionament vers l'acció de l'imperi espanyol al Nou Món. Comparant aquestes idees amb les de Francisco de Vitoria i les de Juan Ginés de Sepúlveda, intento demostrar que Bartolomé de las Casas plantejà una forta crítica a la conquesta i va proposar una política de reconeixement de la humanitat i la sobirania dels pobles originaris, amb la finalitat d'aconseguir una mena de confederació entre l'imperi i els americans. Una política que, tot i que cercava l'expansió de la fe, es basava en l'encontre intercultural de poble i que, lluny del que alguns intèrprets han volgut veure, no mereix ser catalogada com a forma de colonialisme cultural.
Convençut de la importància i la vigència de les seves idees, en aquest breu treball s'analitza la filosofia política crítica de Fray Bartolomé de las Casas davant l'holocaust social i cultural que va significar la conquesta d'Amèrica. S'estudia particularment la seva concepció sobre la humanitat dels pobles originaris, la seva interpretació sobre l'evangelització i el seu posicionament vers l'acció de l'imperi espanyol al Nou Món. Comparant aquestes idees amb les de Francisco de Vitoria i les de Juan Ginés de Sepúlveda, intento demostrar que Bartolomé de las Casas plantejà una forta crítica a la conquesta i va proposar una política de reconeixement de la humanitat i la sobirania dels pobles originaris, amb la finalitat d'aconseguir una mena de confederació entre l'imperi i els americans. Una política que, tot i que cercava l'expansió de la fe, es basava en l'encontre intercultural de poble i que, lluny del que alguns intèrprets han volgut veure, no mereix ser catalogada com a forma de colonialisme cultural.
ressenyes
C.A. Bayly, El nacimiento del mundo moderno, ressenyat per Ismael Girón ([email protected])
Laurent Dubois, Avengers of the New World, ressenyat per Juan Francisco Martínez ([email protected])
Marina Fita, Comentari sobre l'obra de teatre "L'Alícia ja no viu aquí", dirigida per Josep Galindo ([email protected])
Michael Howard, The Invention of Peace. Reflections on War and International Order, ressenyat per Tolo Albertí ([email protected])
Marició Janué (ed.), Pensar històricament. Ètica, ensenyament i usos de la Història, ressenyat per Mariona Lloret ([email protected])
Laurent Dubois, Avengers of the New World, ressenyat per Juan Francisco Martínez ([email protected])
Marina Fita, Comentari sobre l'obra de teatre "L'Alícia ja no viu aquí", dirigida per Josep Galindo ([email protected])
Michael Howard, The Invention of Peace. Reflections on War and International Order, ressenyat per Tolo Albertí ([email protected])
Marició Janué (ed.), Pensar històricament. Ètica, ensenyament i usos de la Història, ressenyat per Mariona Lloret ([email protected])
editorial
A la vida, tot és començar. I a la història, amb majúscula o sense, tot és començar a explicar. Per escrit i publicant. Probablement no seria pas possible fer-ho altrament atesa la quantitat d'informació acumulada, més i tot en una cultura com la nostra, basada en la tradició i la transmissió escrites del coneixent, gairebé «creient» en l'escriptura (tot i que ja no tant en l'Escriptura).
Aprendre a fer-ho és, doncs, una de les habilitats més importants per a qualsevol que, d'una manera o una altra, es vulgui dedicar a l'estudi de la història, la cultura i el passat. La revista Entremons, fundada i dirigida per estudiants del Màster d'història del món i del doctorat d'història de la Universitat Pompeu Fabra, ofereix als joves investigadors l'oportunitat d'endinsar-se per primer cop en el terreny de la publicació historiogràfica.
El primer número d'aquesta revista digital recull un seguit d'articles dels estudiants de l'esmentat màster. Alguns d'ells es basen en els resultat de les recerques fetes en el si del seu projecte final. Tot i que entre els articles no hi ha una unitat temàtica en sentit estricte, tots ells es guien per una única manera de conceptualitzar el coneixement històric que s'inscriu en la disciplina historiogràfica de la World History, que centra l'interès científic en les connexions entre la comunitat humana global en comptes de fer-ho en el relat històric exclusivament nacional.
Això, en part, explica el fet que la majoria dels articles del primer número de la revista es dediquin a la disquisició de fenòmens i esdeveniments relacionats amb l'Amèrica llatina. Tot i que pugui resultar un xic arbitrari començar per aquella part del món, potser la tria resulti més justificada si tenim en compte la importància dels vincles que Espanya i Catalunya mantenen amb ella, no només en la retrospectiva històrica, sinó també en la perspectiva actual i futura -qui s'hagi passejat per l'Hospitalet, Badalona o un barri dels afores de qualsevol ciutat d'aquest país ho entendrà de seguida.
Sembla obvi que un dels reptes cabdals de l'Europa del futur serà integrar una societat feta de gent d'orígens ben diversos. I malgrat que sigui cert -com afirmen alguns pessimistes- allò que l'única lliçó que aprenem de la història és que no n'aprenem cap, sí que paga la pena esbrinar la manera en què altres societats van intentar configurar-se amb una població culturalment i socialment desigual. Així ho fa Andrés Bateman en l'article «La construcción del ciudadano colombiano. Medicina y educación durante el siglo XIX»
Així mateix, resulta suggeridor l'estudi de la comunitat xinesa en el Mèxic colonial que emprèn Rubén Castillo en el seu article «Birds and People. An outline of chinos in Mexico (1565-1700)». Sovint oblidem el que significava emigrar a un altre continent en l'època preindustrial, amb mitjans de transport tan lents i vulnerables. De la mateixa manera, molts cops no tenim en compte com de complicat era aleshores governar els territoris d'ultramar. En l'article «El Consejo de Indias y les illes Canàries, 1728-1760. La seva filosofia política a través de les cosultas y pareceres», Jordi Closa analitza un aspecte important d'aquesta problemàtica complexa.
L'anàlisi de la filosofia política també és la clau de l'article de Juan Francisco Martínez titulat «Bartolomé de las Casas, entre la expansión de la fe y el reconocimiento del 'otro'», en què investiga les crítiques del frare dominic a la conquesta d'Amèrica, així com les seves propostes alternatives per organitzar la convivència amb els pobles indígenes. Finalment, amb «El rebelde romántico: Bakunin y el anarquismo», de Gennadi Kneper, tornem a Europa per fer una ullada ràpida però suggeridora als vincles, sovint ignorats, entre el pensament romàntic i la doctrina anarquista. A més, la primera edició de la revista inclou diverses ressenyes de llibres històrics de publicació recent.
Ja se sap, sempre costa començar un projecte nou. És cert que la publicació del primer número d'Entremons ha trigat una mica més del previst. Però per al proper número, amb el bagatge i l'experiència adquirits, estem segurs de poder oferir un altre cop articles rigorosos i amens i ressenyes interessants. Amb el suport dels nostres col·laboradors també esperem seguir amb el programa d'activitats que tenim en marxa i introduir nous seminaris per al curs vinent. Ara, però, és hora d'explorar nous racons del mapa historiogràfic a través del primer número d'Entremons: bon viatge!
Aprendre a fer-ho és, doncs, una de les habilitats més importants per a qualsevol que, d'una manera o una altra, es vulgui dedicar a l'estudi de la història, la cultura i el passat. La revista Entremons, fundada i dirigida per estudiants del Màster d'història del món i del doctorat d'història de la Universitat Pompeu Fabra, ofereix als joves investigadors l'oportunitat d'endinsar-se per primer cop en el terreny de la publicació historiogràfica.
El primer número d'aquesta revista digital recull un seguit d'articles dels estudiants de l'esmentat màster. Alguns d'ells es basen en els resultat de les recerques fetes en el si del seu projecte final. Tot i que entre els articles no hi ha una unitat temàtica en sentit estricte, tots ells es guien per una única manera de conceptualitzar el coneixement històric que s'inscriu en la disciplina historiogràfica de la World History, que centra l'interès científic en les connexions entre la comunitat humana global en comptes de fer-ho en el relat històric exclusivament nacional.
Això, en part, explica el fet que la majoria dels articles del primer número de la revista es dediquin a la disquisició de fenòmens i esdeveniments relacionats amb l'Amèrica llatina. Tot i que pugui resultar un xic arbitrari començar per aquella part del món, potser la tria resulti més justificada si tenim en compte la importància dels vincles que Espanya i Catalunya mantenen amb ella, no només en la retrospectiva històrica, sinó també en la perspectiva actual i futura -qui s'hagi passejat per l'Hospitalet, Badalona o un barri dels afores de qualsevol ciutat d'aquest país ho entendrà de seguida.
Sembla obvi que un dels reptes cabdals de l'Europa del futur serà integrar una societat feta de gent d'orígens ben diversos. I malgrat que sigui cert -com afirmen alguns pessimistes- allò que l'única lliçó que aprenem de la història és que no n'aprenem cap, sí que paga la pena esbrinar la manera en què altres societats van intentar configurar-se amb una població culturalment i socialment desigual. Així ho fa Andrés Bateman en l'article «La construcción del ciudadano colombiano. Medicina y educación durante el siglo XIX»
Així mateix, resulta suggeridor l'estudi de la comunitat xinesa en el Mèxic colonial que emprèn Rubén Castillo en el seu article «Birds and People. An outline of chinos in Mexico (1565-1700)». Sovint oblidem el que significava emigrar a un altre continent en l'època preindustrial, amb mitjans de transport tan lents i vulnerables. De la mateixa manera, molts cops no tenim en compte com de complicat era aleshores governar els territoris d'ultramar. En l'article «El Consejo de Indias y les illes Canàries, 1728-1760. La seva filosofia política a través de les cosultas y pareceres», Jordi Closa analitza un aspecte important d'aquesta problemàtica complexa.
L'anàlisi de la filosofia política també és la clau de l'article de Juan Francisco Martínez titulat «Bartolomé de las Casas, entre la expansión de la fe y el reconocimiento del 'otro'», en què investiga les crítiques del frare dominic a la conquesta d'Amèrica, així com les seves propostes alternatives per organitzar la convivència amb els pobles indígenes. Finalment, amb «El rebelde romántico: Bakunin y el anarquismo», de Gennadi Kneper, tornem a Europa per fer una ullada ràpida però suggeridora als vincles, sovint ignorats, entre el pensament romàntic i la doctrina anarquista. A més, la primera edició de la revista inclou diverses ressenyes de llibres històrics de publicació recent.
Ja se sap, sempre costa començar un projecte nou. És cert que la publicació del primer número d'Entremons ha trigat una mica més del previst. Però per al proper número, amb el bagatge i l'experiència adquirits, estem segurs de poder oferir un altre cop articles rigorosos i amens i ressenyes interessants. Amb el suport dels nostres col·laboradors també esperem seguir amb el programa d'activitats que tenim en marxa i introduir nous seminaris per al curs vinent. Ara, però, és hora d'explorar nous racons del mapa historiogràfic a través del primer número d'Entremons: bon viatge!
