Comerç, mobilitat i intercanvis culturals en un marc transregional
ARTicles
Along the Shoreline of southeastern africa: coastal Towns, circuit of trade and enslaving operations, 1790-1860
Abubacar Fofana León ([email protected])
Les ciutats costaneres i els punts de partida de les illes del sud-est d’Àfrica des dels quals es transportaven els africans esclavitzats als mercats regionals i de llarga distància es troben al centre d’aquest article de recerca. Les rutes comercials costaneres, les societats litorals i insulars i les múltiples xarxes de treballadors que es dediquen al comerç de béns i persones es discuteixen aquí per interrogar el desenvolupament, les fluctuacions i la importància de les operacions d’esclavització vinculades als treballadors “Moçambic” esclavitzats que van marxar del continent africà des de la costa sud-est. Es tracten dues qüestions principals: com es va connectar l’organització del trànsit a la costa del sud-est d’Àfrica amb altres zones d’esclavitud costaneres de la regió de l’Àfrica original i amb altres mercats intra-oceànics situats tant a l’oceà Índic com a l’Atlàntic? Va canviar aquest patró amb el temps? (Article en anglès)
Les ciutats costaneres i els punts de partida de les illes del sud-est d’Àfrica des dels quals es transportaven els africans esclavitzats als mercats regionals i de llarga distància es troben al centre d’aquest article de recerca. Les rutes comercials costaneres, les societats litorals i insulars i les múltiples xarxes de treballadors que es dediquen al comerç de béns i persones es discuteixen aquí per interrogar el desenvolupament, les fluctuacions i la importància de les operacions d’esclavització vinculades als treballadors “Moçambic” esclavitzats que van marxar del continent africà des de la costa sud-est. Es tracten dues qüestions principals: com es va connectar l’organització del trànsit a la costa del sud-est d’Àfrica amb altres zones d’esclavitud costaneres de la regió de l’Àfrica original i amb altres mercats intra-oceànics situats tant a l’oceà Índic com a l’Atlàntic? Va canviar aquest patró amb el temps? (Article en anglès)
L'exemple de sèrbia en el naixement de l'independentisme polític català (1912-1918)
Frederic J. Porta ([email protected])
El present article ressegueix l’exemple de Sèrbia en el procés de naixement de l’independentisme polític català. Durant les dues guerres balcàniques (1912-1913) i la Gran Guerra (1914-1918), Sèrbia va emergir per diversos motius com un exemple cap al qual van projectar-se esperances i anhels dels separatistes aixoplugats sota el paraigua de la Unió Catalanista. L’exemple serbi va contribuir a la radicalització d’un espai que es trobava aleshores immers en una crisi i transformació que culminaria en la formació de les primeres organitzacions independentistes durant la crisi final del règim de la Restauració. La distància i el poc que es coneixia del país balcànic va permetre que es desfermessin les idealitzacions i les mitificacions d’un país i del seu moviment nacionalista. No seria fins a la transformació de l’exemple irlandès al tombant de 1918 a 1919 que l’exemple serbi quedaria obsolet. (Article en català)
El present article ressegueix l’exemple de Sèrbia en el procés de naixement de l’independentisme polític català. Durant les dues guerres balcàniques (1912-1913) i la Gran Guerra (1914-1918), Sèrbia va emergir per diversos motius com un exemple cap al qual van projectar-se esperances i anhels dels separatistes aixoplugats sota el paraigua de la Unió Catalanista. L’exemple serbi va contribuir a la radicalització d’un espai que es trobava aleshores immers en una crisi i transformació que culminaria en la formació de les primeres organitzacions independentistes durant la crisi final del règim de la Restauració. La distància i el poc que es coneixia del país balcànic va permetre que es desfermessin les idealitzacions i les mitificacions d’un país i del seu moviment nacionalista. No seria fins a la transformació de l’exemple irlandès al tombant de 1918 a 1919 que l’exemple serbi quedaria obsolet. (Article en català)
Assaigs
EL tránsito de la "ropa de china" hacia la ciudad de méxico durante las primeras décadas del siglo XVIII
Jocelyn Anaid Mondragon Parra ([email protected])
Durant l'època colonial els tèxtils asiàtics com el cotó i la seda van ser molt desitjats a Amèrica. La roba, que era confeccionada amb diverses varietats de teles asiàtiques, però que pertanyia a la tradició occidental, va ser anomenada genèricament "roba de la Xina". Aquest nom és abordat en el present assaig com una categoria amb dos significats no excloents. Per una banda, aquestes "peces xineses" eren elaborades a Àsia i posteriorment transportades a Nova Espanya a través de la ruta transpacífica. Per altra banda, la tela asiàtica es manufacturava sastres novohispans i aquesta roba era venuda dins del virregnat i cap al sud del continent. En aquest text s'aboquen les reflexions al voltant de la comercialització de la "roba de la Xina" a la Ciutat de Mèxic durant el segle XVIII a través de plets comercials. (Assaig en castellà)
Durant l'època colonial els tèxtils asiàtics com el cotó i la seda van ser molt desitjats a Amèrica. La roba, que era confeccionada amb diverses varietats de teles asiàtiques, però que pertanyia a la tradició occidental, va ser anomenada genèricament "roba de la Xina". Aquest nom és abordat en el present assaig com una categoria amb dos significats no excloents. Per una banda, aquestes "peces xineses" eren elaborades a Àsia i posteriorment transportades a Nova Espanya a través de la ruta transpacífica. Per altra banda, la tela asiàtica es manufacturava sastres novohispans i aquesta roba era venuda dins del virregnat i cap al sud del continent. En aquest text s'aboquen les reflexions al voltant de la comercialització de la "roba de la Xina" a la Ciutat de Mèxic durant el segle XVIII a través de plets comercials. (Assaig en castellà)
Las criadas españolas como pasajeras en los viajes transatlánticos a nueva españa, 1580-1699
Diana Patricia Orta Gómez ([email protected])
La historiografia de la migració femenina espanyola a Amèrica té un deute pendent referent a l’estudi de les minyones com a passatgeres dins de les grans embarcacions que van travessar l’Atlàntic. Aquestes dones constituïren un grup heterogeni tant en orígens com en especialitats domèstiques. En aquest assaig, mitjançant una nova relectura de les licencias de pasajeros, es caracteritzarà les minyones espanyoles i s’analitzaran les seves condicions socials en els viatges transatlàntics. (Assaig en castellà)
La historiografia de la migració femenina espanyola a Amèrica té un deute pendent referent a l’estudi de les minyones com a passatgeres dins de les grans embarcacions que van travessar l’Atlàntic. Aquestes dones constituïren un grup heterogeni tant en orígens com en especialitats domèstiques. En aquest assaig, mitjançant una nova relectura de les licencias de pasajeros, es caracteritzarà les minyones espanyoles i s’analitzaran les seves condicions socials en els viatges transatlàntics. (Assaig en castellà)
por una descolonización de la historia global. una respuesta a bruce gilley, elvira roca barea y sebastian conrad
Javier García Fernández ([email protected])
Aquest assaig examina les tensions i diàlegs entre la nova història global i els estudis postcolonials i decolonials, destacant la persistència de l’eurocentrisme en la historiografia contemporània. A través d’una anàlisi crítica de les obres recents d’historiadors com Sebastian Conrad, Roca Barea i Bruce Gilley, s’observa una reafirmació de narratives eurocèntriques que minimitzen la rellevància de les teories crítiques emergents del sud global. Encara que alguns intenten articular un apropament entre la història global i les teories postcolonials, aquests treballs sovint manquen d’un vertader compromís amb les veus racialitzades i migrants. A més, es destaca la pràctica de l’extractivisme epistemològic, on conceptes crítics són apropiats sense el reconeixement adequat dels seus orígens. Per avançar cap a una historiografia verdaderament inclusiva, és essencial reconciliar les perspectives globals amb les teories postcolonials, fomentant un diàleg crític que integri experiències diverses. Aquest procés implica reconèixer la importància de la descolonització de la història i promoure un enteniment més matisat del passat, que no només reflecteixi les narratives eurocèntriques, sinó que també incorpori les múltiples veus i experiències que han configurat la història mundial. (Assaig en castellà)
Aquest assaig examina les tensions i diàlegs entre la nova història global i els estudis postcolonials i decolonials, destacant la persistència de l’eurocentrisme en la historiografia contemporània. A través d’una anàlisi crítica de les obres recents d’historiadors com Sebastian Conrad, Roca Barea i Bruce Gilley, s’observa una reafirmació de narratives eurocèntriques que minimitzen la rellevància de les teories crítiques emergents del sud global. Encara que alguns intenten articular un apropament entre la història global i les teories postcolonials, aquests treballs sovint manquen d’un vertader compromís amb les veus racialitzades i migrants. A més, es destaca la pràctica de l’extractivisme epistemològic, on conceptes crítics són apropiats sense el reconeixement adequat dels seus orígens. Per avançar cap a una historiografia verdaderament inclusiva, és essencial reconciliar les perspectives globals amb les teories postcolonials, fomentant un diàleg crític que integri experiències diverses. Aquest procés implica reconèixer la importància de la descolonització de la història i promoure un enteniment més matisat del passat, que no només reflecteixi les narratives eurocèntriques, sinó que també incorpori les múltiples veus i experiències que han configurat la història mundial. (Assaig en castellà)
ressenyes
Porta i Capdevila, Frederic J.; Fermí Rubiralta i Casas; Fèlix Villagrassa i Hernàndez. Josep Dencàs i Puigdollers. El conseller maleït (1900-1966). Base, 2024. Ressenyat per David Martínez Fiol
Fleck, Xavier. El segón Reich i Catalunya. Alemanya vista des de la cultura i la política catalanes entre 1890 i 1914. Afers, 2024. Ressenyat per Víctor López Mirabet
Boumediene, Samir. La colonisation du savoir. Une histoire des plantes médicinales du Nouveau Monde (1492-1750). Gallimards, 2022. Ressenyat per Jorge García García.
